La neutralitat

“La mesura és tan òbvia que no hau­ria de ser necessària.” El pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, Jesús María Bar­ri­en­tos, donava suport ahir a la decisió de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) que dimarts va donar dos dies al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat perquè es reti­rin els llaços grocs, pan­car­tes i este­la­des dels edi­fi­cis públics que depe­nen de la Gene­ra­li­tat. “No són espais per a posi­ci­ons ideològiques”, insis­tia Bar­ri­en­tos. “Aquest és l’estat nor­mal de les coses”, con­si­de­rava. Més enllà de la pro­xi­mi­tat de les cam­pa­nyes elec­to­rals, el de la neu­tra­li­tat és un argu­ment que sen­tim rei­te­ra­da­ment. En par­len el PP i Ciu­ta­dans refe­rint-se no només als edi­fi­cis, sinó sobre­tot a l’espai públic. Però aquest no hau­ria de ser jus­ta­ment tot el con­trari? No hau­ria de ser el lloc on posi­ci­ons diver­ses i fins i tot dis­cre­pants siguin pre­sents? Un espai de tro­bada i con­fron­tació. I de tots. La dreta auto­a­no­me­nada cons­ti­tu­ci­o­na­lista –hi incloc els d’Inés Arri­ma­das– no ho veu així. El vol el màxim d’asèptic, sense símbols ni pro­cla­mes, i encara més quan no hi està d’acord. Fins al punt que, tisora en mà, Ciu­ta­dans s’ha con­ver­tit en el llei­xiu arren­ca­llaços grocs més eficaç. Ara la JEC obliga a treure’ls d’edi­fi­cis públics sense tenir en compte que han estat col·locats per una majo­ria que governa. I que és una mino­ria, la de Cs, la que força que aquests símbols es reti­rin. Tot a favor d’una supo­sada i ine­xis­tent neu­tra­li­tat.