Senyal i no senyal

Umberto Eco ens va ense­nyar que la manca d’un senyal és un senyal. Està molt ben vist. Per això hi ha tants senyals per­tot: senyal de pro­hi­bit fumar, senyal de pri­vació d’entrada de gos­sos, senyal de direcció obli­gatòria, senyal de càrrega i descàrrega, senyal de no superar els 120 quilòmetres per hora... Si no hi fos­sin, seria igual­ment un senyal: senyal que es pot córrer, que pots apar­car on vul­guis, que els gos­sos poden entrar a les farmàcies i que pots anar en direcció contrària. Tot­hom sap que no es pot fumar als inte­ri­ors, però per si de cas la gent se n’oblida i treu el cigar­ret, el senyal res­tric­tiu hi és obli­gatòria­ment. Eco va expli­car aques­tes coses als seus trac­tats de semiòtica. També era novel·lista, i a El nom de la rosa, un lli­bre de la bibli­o­teca del mones­tir és cul­pa­ble perquè ostenta el senyal de l’assassí, i tots els altres són inno­cents per manca d’aquest senyal.

Un llaç groc és un senyal. L’absència n’és un altre. Al balcó del meu ajun­ta­ment no hi ha el llaç groc. Senyal que la majo­ria que el governa no creu oportú mani­fes­tar-se a favor de la lli­ber­tat dels pre­sos polítics i exi­li­ats. En el mateix edi­fici, a la fines­tra del des­patx d’un par­tit sobi­ra­nista, hi ha un llaç que reforça el no senyal del balcó. Vol dir això que la majo­ria gover­nant és par­tidària del cor­rec­tiu als inde­pen­den­tis­tes sot­me­sos a presó i judici? No diria tant. Segur que entre els seus mem­bres tro­baríem mati­sa­ci­ons. Segur fins i tot que molts pen­sen que la judi­ci­a­lit­zació del procés és con­tra­pro­du­ent. No hem creat, però, el senyal dels mati­sos. O llaç groc, o no llaç. Els he dit que he pas­sat uns dies a la comarca d’Osona. A cada poble, a cada car­re­tera, hi ha llaços grocs amb molta pro­fusió. Alguns es tro­ben en procés d’esblan­queir-se per efecte del sol i les inclemències atmosfèriques. Sem­blen els cabells blancs de les per­so­nes que han estat ros­ses. Senyal del temps que fa que hi són, senyal que ens estem fent vells espe­rant justícia.

El llaç groc, és un senyal estric­ta­ment polític? Jo conec gent que se’n penja al pit no perquè militi en aquest o un altre par­tit sinó per raons huma­nitàries. Un any i mig de presó pre­ven­tiva és una cru­el­tat. Alguns diuen una ven­jança. Situ­ats en aquests ter­mes, el llaç groc hau­ria de ser més “trans­ver­sal”, com es diu ara. La bona gent que no par­ti­cipa de les idees i els fets dels polítics pre­sos no hau­ria de per­me­tre de cap manera que el senyal de la clemència i la justícia fos pri­va­tiu dels inde­pen­den­tis­tes. O es posen el llaç groc o s’inven­ten una dis­tinció nova. Els cru­els i ven­ja­tius han exi­git per via judi­cial la reti­rada dels llaços. El pre­si­dent Quim Torra té raó: al punt on hem arri­bat, reti­rar-los ara dels edi­fi­cis de la Gene­ra­li­tat que ja l’osten­ten seria aco­llir i divul­gar el no senyal de valors nega­tius.