Quaresma democràtica

Per arri­bar a la “festa de la democràcia”, que se situa el diu­menge d’intro­duir el vot a l’urna, ens fan pas­sar per una Qua­resma peni­ten­cial. Fins i tot creen un tri­bu­nal inqui­si­tiu espe­cial que vigila que el dejuni i l’abs­tinència siguin obser­vats. No es poden fer cer­tes mani­fes­ta­ci­ons, no es poden publi­car enques­tes a par­tir d’un dia fixat, els mit­jans de comu­ni­cació públics han de seguir pau­tes res­tric­ti­ves per infor­mar sobre la cam­pa­nya, s’han de des­pen­jar emble­mes dels bal­cons, s’ha d’estar molt atent a qual­se­vol ins­trucció nova, sem­pre limi­ta­dora, dels jut­ges. Quan diri­gia l’edició del Maresme d’El Punt vam donar notícia en plena cam­pa­nya elec­to­ral d’una enquesta local, fes­tiva i sense trans­cendència que havien orga­nit­zat els veïns de Vilas­sar de Dalt sobre les elec­ci­ons. Més que una enquesta era una juguesca, una llu­mi­neta (una “porra”, veig que se’n diu ara). Ens va caure una multa que ens va dei­xar esta­bor­nits i que ni el mateix advo­cat Car­les Mon­gui­lod amb totes les seves arts va poder evi­tar. Un par­tit ens va acu­sar de no haver obtin­gut el resul­tat que espe­rava a escala naci­o­nal per culpa de la intro­missió periodística i el vam tenir enfa­dat qua­tre anys seguits.

La Qua­resma ori­gi­nal, la reli­gi­osa, desem­boca en el diu­menge de Pas­qua, segons el Vaticà el dia més impor­tant de l’any, la “festa de l’Església”. Dos dies abans hi ha hagut el Diven­dres Sant, el del reco­lli­ment, el silenci, la medi­tació... L’Església l’ha aca­bat fent molt tole­rant. L’ano­me­nada Junta Elec­to­ral és més severa que el papa de Roma i no en deixa pas­sar ni una el dis­sabte vigília de la “festa de la democràcia”, ofi­ci­al­ment dia de reflexió per no dir-ne de l’estat d’excepció.

Ahir va ser Sant Josep. Havia estat una festa molt grossa, quan a cada casa hi havia un Josep. A les tau­les apa­rei­xien grans ros­tits i grans pla­tes de crema. Què pas­sava si Sant Josep queia en Qua­resma? Bé: sem­pre hi acos­tuma a caure, i ahir no va ser una excepció. Què pas­sava si queia en un diven­dres qual­se­vol de Qua­resma, dia de dejuni i abs­tinència? Pas­sava que Sant Josep era més fort, i l’Església adme­tia els ros­tits i els plats de crema. La Junta Elec­to­ral no està per fran­ce­si­lles ni but­lles. Jo fins i tot diria que se sent més còmoda en la res­tricció que en la pròpia “festa de la democràcia”, com el cos car­de­na­lici ante­rior al Vaticà II apre­ci­ava més els rigors qua­res­mals que el dia de Pas­qua. La cele­bració pas­qual queda resolta en dos dies: diu­menge i dilluns. En alguns llocs, ni dilluns. La Qua­resma, com el nom indica, dura qua­ranta dies i qua­ranta nits. Ha anat pre­ce­dida del car­na­val: ni una set­mana. De seguida s’inter­posa el dime­cres de cen­dra

El judici a l’inde­pen­den­tisme, és la penitència prèvia a la resur­recció, a la festa de la democràcia?