Hostilitat

Si no fos pel fet que hi ha gent empre­so­nada i un judici on es parla de llar­gues con­dem­nes, els dar­rers relats dels tes­ti­mo­nis de la Guàrdia Civil farien riure. Humi­li­ats per la pròpia imatge d’una violència sense expli­cació, les uni­tats que inter­vin­gue­ren l’1-O han ves­tit una faula basada en el delicte de l’odi, però tan mal expli­cada que acaba con­ver­tida en arma llancívola con­tra ells matei­xos.

El judici del procés està posant en evidència el pas en fals de l’apa­rell esta­tal i l’error del govern cen­tral de judi­ci­a­lit­zar les rei­vin­di­ca­ci­ons inde­pen­den­tis­tes. Les acu­sa­ci­ons de rebel·lió i sedició no tro­ben on sus­ten­tar-se i cul­pa­bi­lit­zar els actu­als pre­sos i exi­li­ats polítics no podrà tenir cap jus­ti­fi­cació legal. Ales­ho­res, per als acu­sa­dors només que­den els recur­sos de mal­ver­sació i deso­bediència, però hi ha qui pensa que això és poc i que cal cer­car dis­cur­sos més con­tun­dents.

Una mà negra ha dis­se­nyat noves estratègies i els cos­sos poli­ci­als, aga­fats en fals i pro­ta­go­nis­tes d’imat­ges inex­pli­ca­bles, han estat espe­ro­nats a mun­tar un gran relat expli­ca­tiu: l’hos­ti­li­tat de la ciu­ta­da­nia, expres­sada amb un odi extrem, fou la cul­pa­ble de tot el que passà. Es nota que el relat ha estat con­sen­suat en deter­mi­na­des caser­nes, quan s’ha con­ver­tit en una expo­sició unànime i cal­cada, però la seva feblesa queda palesa davant qual­se­vol pre­gunta de la defensa. L’actu­ació pacífica, fins fes­tiva, de la ciu­ta­da­nia és prou sòlida per des­mun­tar la trama acu­satòria.

Davant l’intent del dis­curs de l’hos­ti­li­tat dels defen­sors de la democràcia, ningú no podrà ama­gar el crit del “A por ellos” que ani­mava l’acció dels pio­lins.