Exemple al món d’una desconeguda

Nova Zelanda va fer ahir un emo­tiu acte d’home­natge a les vícti­mes dels atacs a dues mes­qui­tes de Christc­hurch a mans d’un supre­ma­cista blanc que van fer una cin­quan­tena de morts i el mateix nom­bre de ferits. Durant l’acte, la pri­mera minis­tra, Jacinda Ardern, fins fa poc des­co­ne­guda en l’escena inter­na­ci­o­nal, va dir que el racisme “no és ben­vin­gut” al seu país, unes parau­les que, segu­ra­ment, hau­rien dit, d’una altra manera, molts altres líders occi­den­tals. La diferència és que, des de la matança de fa dues set­ma­nes, Ardern ha demos­trat una empa­tia amb les vícti­mes inu­sual en un man­da­tari i que ara con­fe­reix tot el valor del món i tota la cre­di­bi­li­tat a un tipus de dis­curs que tot sovint sona buit i, fins i tot, hipòcrita.