Lluita contra l’estat profund

Les revol­tes popu­lars d’aquests dies a Algèria i el Sudan tenen dues coses en comú. Una és que totes dues han sor­git de la soci­e­tat civil i que es basen en la pro­testa mul­ti­tu­dinària i pacífica al car­rer, i l’altra, que el movi­ment opo­si­tor no s’ha con­for­mat amb el pri­mer, ni el segon canvi de cares que li han pro­po­sat des del poder. Els opo­si­tors recla­men una neteja, no només de les cares visi­bles del règim, sinó de tota l’estruc­tura de l’estat. No volen que els passi com a tants altres llocs on tot ha can­viat perquè no canviï res i les elits de sem­pre con­ti­nuen reme­nant les cire­res. L’estat pro­fund és poderós. Només cal veure la sèrie britànica Sí, minis­tre, on el govern no té res a fer con­tra els fun­ci­o­na­ris, o obser­var el tarannà de la poli­cia espa­nyola.