La incomoditat de Valls

El 14 de gener, el polèmic Manuel Valls va fer unes decla­ra­ci­ons sobre la supo­sada inco­mo­di­tat “d’alguns veïns” per par­lar en cas­tellà a Bar­ce­lona. No sé si allò que més xoca és l’astra­ca­nada del can­di­dat de Ciu­ta­dans a l’alcal­dia de Bar­ce­lona o bé el fet que passés gai­rebé sense res­posta per part de soci­o­lingüistes i rivals polítics. És evi­dent que la reser­vada soci­e­tat cata­lana –sí, la que abans cen­sura l’amic Toni Albà que la Bru­nete que ens ataca diària­ment– va pre­fe­rir mirar cap a un altre cos­tat i igno­rar el que con­si­de­rava un “ridícul” més del francès. Ara bé, jo demano avui: era un “ridícul” el que feia? O era un cas inde­cent de nega­ci­o­nisme, tenint en compte l’angoi­xant situ­ació del català a Bar­ce­lona?

El que sí que resulta evi­dent és que avui Valls ja car­bura per emu­lar el seu nou col·lega Albert Rivera en el camp de la cata­la­nofòbia lingüística. Recor­dem que el líder de Ciu­ta­dans havia arri­bat a dir, l’estiu del 2016 a Sevi­lla, que hom “s’havia de tren­car la cara per par­lar en cas­tellà” a Cata­lu­nya. Ara és el francès qui arros­sega la llen­gua cap al camp de la bar­ro­e­ria política i el popu­lisme aci­entífic. I jo demano: ¿No ha arri­bat l’hora de sor­tir al pas de les infa­mes decla­ra­ci­ons d’aquests dos pro­vo­ca­dors pro­fes­si­o­nals? ¿No estem pecant d’inge­nus en negar-nos a com­pa­rar-les amb aque­lles altres bes­ti­e­ses xenofòbiques pro­fe­ri­des en els mit­jans públics de Ruanda i Sèrbia no fa tants anys? On pot anar a parar tot ple­gat si no reac­ci­o­nem?

Per fer la seva “denúncia”, Valls va recórrer, el 14 de gener, a un veí de Nou Bar­ris que li hau­ria expres­sat la “inco­mo­di­tat” que sen­tia per par­lar cas­tellà. Si anés per Bar­ce­lona en metro, en lloc de taxi, l’ex-pri­mer minis­tre francès sabria que hi ha dies que sen­tir-hi par­lar en català és pràcti­ca­ment excep­ci­o­nal. Estem par­lant d’una ciu­tat amb una clara majo­ria cas­te­lla­no­par­lant i que usa el cas­tellà amb un des­a­com­ple­xa­ment abso­lut. Que vagi el Sr. Valls a les ofi­ci­nes. Que vagi als grans magat­zems. Que vagi a les sor­ti­des i als patis de les esco­les. Que escolti les pare­lles mix­tes (lingüísti­ca­ment) a veure quin idi­oma aca­ben usant la gran majo­ria. Que escolti els públics espor­tius. Que vagi al cinema, on només un 3% del cinema és en català, la gran majo­ria és en cas­tellà. Com pot par­lar d’“inco­mo­di­tat” quan el per­cen­tatge de judi­cis cele­brats en català a la ciu­tat no passa d’un 8%? Com pot dir-ho quan pràcti­ca­ment cap estre­lla del fut­bol que fitxa per un equip bar­ce­loní aprèn català (amb el dany subli­mi­nal que això suposa com a model per als joves)? Com pot dir-ho quan és difícil tro­bar cui­da­dors de gent gran, cam­brers o inclús per­so­nal sani­tari que sàpiga català? Quan no s’aplica ni mínima­ment la llei de con­sum. Quan les estadísti­ques expo­sen que més d’un 60% dels estran­gers que s’ins­tal·len a Bar­ce­lona no apre­nen català, ni poc ni molt. Com pot dir-ho quan cada cop són menys els direc­tors de cinema bar­ce­lo­nins que opten per fer cinema en català? Quan els polítics cata­la­no­par­lants ele­gits per repre­sen­tar els bar­ce­lo­nins als par­la­ments de Madrid i Brus­sel·les no poden exer­cir-hi en el seu idi­oma. Com s’atre­veix a par­lar del cas­tellà com a idi­oma arra­co­nat i del català com a idi­oma que s’imposa? En què? Tinc curi­o­si­tat perquè ens ho expli­qui.

Si fos veri­tat que par­lar en cas­tellà a Bar­ce­lona produís “inco­mo­di­tat”, ¿no con­ver­ti­ria Bar­ce­lona en la capi­tal mun­dial de la inco­mo­di­tat? Ja sé que el Sr. Valls neces­sita des­es­pe­ra­da­ment vots i que ha optat per la praxi ler­rou­xista de con­ver­tir vícti­mes en bot­xins, i vice­versa, per pro­mo­ci­o­nar-se. Però més tard o més d’hora, ¿no tem que es vegi que pre­ci­sa­ment peca del mateix “popu­lisme” que cínica­ment diu denun­ciar? Ell, com a adult ins­truït, hau­ria de saber que l’ús social del català està en una situ­ació crítica, no sols a Bar­ce­lona, sinó a pràcti­ca­ment totes les grans ciu­tats del país. Voler avui treure’n rèdits elec­to­rals és caure tan o més baix que amb l’expulsió de gita­nes roma­ne­ses de França o amb les altres bai­xe­ses morals i polítiques que denun­cien Patrick Fabriaz i Noël Mamère en el seu col­pi­dor lli­bre Con­tra Valls. Diguem la veri­tat d’una santa vegada: ni els senyors Valls i Rivera ni ningú no s’han de tren­car la cara per par­lar en cas­tellà a Bar­ce­lona i Cata­lu­nya. Se l’hau­rien de tren­car aquests fos­cos indi­vi­dus per dir les bar­ba­ri­tats que diuen per pes­car qua­tre vots a les tèrbo­les aigües de l’odi i la men­tida.