Diari mític

Hi ha vida més enllà de Bar­ce­lona, va dir el pro­fes­sor Joan Fer­rer en un moment de la inter­venció com a mem­bre del tri­bu­nal de la tesi que pre­sen­tava, fa poc, a la Uni­ver­si­tat de Girona, el ja doc­tor Jordi Hernández Pifer­rer. La dita venia a tomb pel fet que el tre­ball, qua­li­fi­cat amb cum laude, tracta de l’ús de les fonts infor­ma­ti­ves a la premsa giro­nina. S’ins­criu en una línia de recerca molt vigo­rosa en aquest àmbit ter­ri­to­rial: el peri­o­disme de pro­xi­mi­tat. Un cap­da­van­ter en l’espe­ci­a­li­tat és el pro­fes­sor Lluís Costa, autor d’El Auto­no­mista: el diari dels Rahola, obra de la qual acaba de sor­tir una nova edició. És un diari mític. Es va publi­car de 1898 a 1939. El gener de 1933 el cata­la­nit­za­ren del tot. El Auto­no­mista va esde­ve­nir L’Auto­no­mista, mal­grat la recança que, segons Agustí Cabruja, tenien alguns “vells i refrac­ta­ris repu­bli­cans”, reacció que con­tras­tava amb la satis­facció del jovent naci­o­na­lista i esquerrà. Aquell diari con­re­ava peri­o­disme de qua­li­tat. No li calia emmi­ra­llar-se en la premsa de Bar­ce­lona. Va resis­tir fins al final de la guerra. L’últim número va sor­tir el 25 de gener del 1939. El catedràtic Jaume Gui­lla­met, en un lli­bre del 1994, remarca que fou “l’últim diari català que va dei­xar d’edi­tar-se” a la Cata­lu­nya que ana­ven ocu­pant els fran­quis­tes. És una de les dades que el con­fi­gu­ren com a diari mític, sobre­tot per la molt punyent del mar­tiri de Car­les Rahola, afu­se­llat per haver publi­cat arti­cles cul­tes i paci­fis­tes. Ell i el seu germà Darius eren l’ànima del diari.