Opinió

Tribuna

Europa en el nou ordre

“L’incendi de Notre Dame de París de fa uns dies no deixa de ser una il·lustrativa metàfora de la situació crítica que viu França

El feno­men polític glo­bal més relle­vant que estem vivint en els dar­rers temps i que mar­carà els pro­pers anys ve deter­mi­nat per la trans­for­mació de l’equi­li­bri de poders que es va esta­blir després de la Segona Guerra Mun­dial. El pri­mer gran sotrac ja es va mate­ri­a­lit­zar amb la cai­guda del bloc comu­nista i de la Unió Soviètica com a super­potència a par­tir del 1989 sense que Rússia, per cert, hagi acon­se­guit en aques­tes dècades, i mal­grat els diver­sos esforços, recu­pe­rar un esta­tus d’influència política i econòmica equi­pa­ra­ble al que havia des­ple­gat durant la guerra freda (sols hem de pen­sar que la Fede­ració Russa, mal­grat tota la seva grandària i tots els seus recur­sos natu­rals, genera un pro­ducte inte­rior brut simi­lar al d’Itàlia i pre­senta un dels índexs de desi­gual­tat més gran del món, amb un 87% de la riquesa con­cen­trada en mans d’un 10% de la població).

Però ha estat sens dubte la crisi des­en­ca­de­nada a par­tir del 2008, així com la subs­ti­tució gene­ra­ci­o­nal dels qua­dres gover­nants que s’ha succeït en aquest període, allò que per­fila un nou horitzó de can­vis radi­cals les con­seqüències dels quals encara no podem pre­ci­sar, però sí que podem intuir. En aquesta deriva ha estat cen­tral l’erosió de la democràcia libe­ral, la qual, a més de pro­duir-se en l’encara prin­ci­pal potència mun­dial, els Estats Units, amenaça aquell espai que també la va veure néixer: Europa.

Al meu parer, en la con­creció del pro­per cicle sobre el paper de la Unió Euro­pea al món, un cop con­su­mada la reti­rada del Regne Unit de l’orga­nit­zació, serà deter­mi­nant l’evo­lució dels dos prin­ci­pals estats del con­ti­nent: França i Ale­ma­nya, el pri­mer, un gua­nya­dor for­mal de la Segona Guerra Mun­dial, encara que fos in extre­mis i gràcies a la con­des­cendència dels altres ali­ats occi­den­tals i, el segon, el gran der­ro­tat i el des­en­ca­de­nant del con­flicte, que de moment s’ha limi­tat a con­ser­var la seva hege­mo­nia econòmica sense recla­mar la seva cor­res­pondència política.

L’incendi de Notre Dame de París de fa uns dies no deixa de ser una il·lus­tra­tiva metàfora de la situ­ació crítica que viu França. Durant el cor de la crisi a la zona euro, l’exmi­nis­tre d’Eco­no­mia del govern grec, Gia­nis Varu­fakis, va vati­ci­nar que els cops espe­cu­la­tius con­tra els bons sobi­rans dels estats del sud d’Europa tenien com a objec­tiu final pro­vo­car la fallida de França. El pronòstic no es va acom­plir, però els indi­ca­dors econòmics no dei­xen de reve­lar una situ­ació insos­te­ni­ble. Com asse­nyala Ramon Tre­mosa en el seu dar­rer lli­bre, si com­pa­rem el qua­dre macro­e­conòmic francès amb l’ale­many el pri­mer queda molt mal parat: entre el 2008 i el 2018 l’atur va pujar a França del 7% al 9% men­tre que a Ale­ma­nya va bai­xar fins al 7%; en aquest mateix període, Ale­ma­nya va gene­rar superàvits pres­su­pos­ta­ris que li han permès reduir el deute públic fins al 60% del PIB men­tre que a França en tots aquests anys s’han gene­rat dèficits públics de fins al 5% que han ampliat el deute públic fins al 100% del PIB.

Un col·lapse a França dei­xa­ria Ale­ma­nya com a senyora abso­luta de la Unió Euro­pea. De moment, i per for­tuna, les elits polítiques i econòmiques ale­ma­nyes defen­sen una UE com a espai defi­nit per la democràcia i pels drets fona­men­tals tot essent para­do­xal que aquell estat que més va con­tri­buir a demo­lir aquests valors fins a una escala mai no vista ara sigui el seu prin­ci­pal paladí. Si Ale­ma­nya per­se­vera en la democràcia libe­ral, els ris­cos, espe­ci­al­ment per a aquells que supor­tem els abu­sos d’estats que han entrat en un procés auto­ri­tari, seran menors. Val més no pen­sar, per con­tra, si la prin­ci­pal potència euro­pea torna a por­tar-nos, com deia Pop­per, als gos­sos i a les rei­xes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia