Rafael G. Pascuet

La diada de Sant Jordi, la colos­sal festa del lli­bre i la lite­ra­tura al nos­tre país, m’ha fet refle­xi­o­nar sobre la feina que hi ha dar­rere cada lli­bre i també de tot tipus de publi­cació, més enllà del que­fer dels autors. És una tasca en la qual hi tre­ba­llen grans pro­fes­si­o­nals de l’edició, autèntics genis de les lle­tres, massa sovint anònims, que en coor­di­nen i vet­llen tot el procés fins que el pro­ducte edi­tat veu la llum. Al llarg dels anys, i per raons pro­fes­si­o­nals, n’he cone­gut uns quants, sovint són grans per­so­nat­ges amants de la lle­tra impresa, de la lite­ra­tura i la cul­tura. Entre aquests puc dir que he tin­gut el pri­vi­legi de col·labo­rar en dife­rents pro­jec­tes amb Rafael Gar­cia Pas­cuet. En Pas­cuet, com tots l’hem ano­me­nat sem­pre, per a mi, ha estat el millor coor­di­na­dor edi­tor de tex­tos i publi­ca­ci­ons. Recordo espe­ci­al­ment la seva tasca com a cap de redacció de la històrica capçalera fede­ral, L’Empordà Fede­ral, recu­pe­rada com a revista men­sual entre el 1987 i el 1989 (diri­gida per Jaume Gui­lla­met), o l’edició i coor­di­nació del que va ser una aposta per­so­nal seva, el lli­bre coral Entre­llucs. Una apro­xi­mació empor­da­nesa a Ernest Lluch (Brau edi­ci­ons 2001). En Pas­cuet va tras­pas­sar fa pocs dies. Nas­cut el 1949 a l’Alt Urgell, al llarg de la seva vida va estar for­ta­ment vin­cu­lat a l’acti­vi­tat cul­tu­ral, docent i periodística, pri­mer a les illes Pitiüses i després a l’Empordà. Tot i que s’havia for­mat com a eco­no­mista, tal com expli­cava en aquest diari, fa pocs dies, el seu amic Joan Fer­rerós , era “un lec­tor voraç, i de seguida va apas­si­o­nar-se pel peri­o­disme, les edi­ci­ons i les publi­ca­ci­ons”. En l’etapa illenca, Pas­cuet va for­mar part de la plan­ti­lla del Dia­rio de Ibiza (1973-1975), va ser redac­tor i direc­tor de publi­ca­ci­ons del set­ma­nari UC (1977-78), cor­res­pon­sal d’Europa Press, Última Hora, Avui i El País. En l’etapa empor­da­nesa, com a autor, va publi­car Figue­res. Lli­bre de la ram­bla (Brau, 2004), Car­les Fages de Cli­ment (1902-1968), poètica i mítica de l’Empordà (Brau, 2002), i com a coau­tor, La Revo­lució del bon gust: Jaume Mira­vit­lles i el Comis­sa­riat de pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya 1936-1939, (Viena, 2007), amb Enric Pujol; Stu­dium, la revista del jove Dalí (Brau, 2003), amb Jaume Gui­lla­met i Joan Fer­rerós. Pas­cuet també va ser res­pon­sa­ble de l’edició de bona part de les publi­ca­ci­ons de la Fun­dació Rafael Cam­pa­lans i es fa difícil citar tota la seva obra perquè molt sovint publi­cava amb pseudònims.