Literatura i rock

L’èxit de Gerard Quin­tana en la seva estrena com a novel·lista, amb Entre el cel i la terra (Columna Edi­ci­ons), fa pen­sar un cop més en les ten­ses rela­ci­ons entre lite­ra­tura i rock, que ja exis­tien molt abans que un tal Bob Dylan guanyés el Nobel de lite­ra­tura i pro­voqués un dal­ta­baix entre els lle­tra­fe­rits amb men­ta­li­tat menys fle­xi­ble. De fet, sense neces­si­tat d’anar tan lluny ni tan amunt, també tro­bem en el rock gironí uns quants pre­ce­dents de músics amb vocació d’escrip­tor o escrip­tors amb ante­ce­dents musi­cals. Per exem­ple, dels bis­ba­lencs i ska­talítics Komando Mori­les han sor­tit dos novel·lis­tes en actiu: Jordi Casals, que va ser l’últim can­tant del grup i també ha for­mat part de Soul Taja, Bela­fonte i El Impa­si­ble Jack Kirby, ha publi­cat Muerte por funky (Laer­tes, 2013) i Tele­cas­ter Cir­cus (Laer­tes, 2016), dues novel·les en què la música està molt pre­sent, ja des dels títols; i a final del 2016, l’escrip­tor i peri­o­dista empor­danès Pere Maruny, que va ser el pri­mer bate­ria de Komando Mori­les, va debu­tar en la novel·la amb No anem sobrats de bona gent (Brau Edi­ci­ons): un lli­bre estruc­tu­rat en tres parts bate­ja­des amb títols de dis­cos de La Polla Records: No somos nada, Revo­lución i Donde se habla. “A la novel·la hi ha també un cert espe­rit de La Taba­ca­lera”, expli­cava lla­vors Maruny, en una entre­vista publi­cada en aquest diari, en referència a l’històric local bis­ba­lenc, del qual el 22 de juny es com­me­mo­rarà el 30è ani­ver­sari amb una gran festa.

Prèvia­ment, el 2009, l’antic can­tant de grups com ara Par­ri­ana i Cor Agre, Vot Fer­rer, va publi­car una novel·la titu­lada Ànima lliure (Lli­bres del Segle), amb el pseudònim lite­rari Renard Oli­vot. Hi havia més aviat poc rock’n’roll en aquesta història de brui­xe­ria ambi­en­tada a finals del segle XIX. Cal recor­dar que a Par­ri­ana també tocava el baix un jove dibui­xant ano­me­nat Quim Bou, que amb els anys s’ha con­ver­tit en el gran refe­rent del còmic gironí.

I no era gironí ni estric­ta­ment par­lant músic, però el peri­o­dista, col·lec­ci­o­nista i orga­nit­za­dor de fires del disc Jordi Tardà (1955-2015) sem­pre va estar molt vin­cu­lat a les comar­ques giro­ni­nes i a la seva escena musi­cal, i el 2007 va publi­car La porta de l’infern, ins­pi­rada no en ses satàniques majes­tats The Rolling Sto­nes, sinó en la lle­genda de Pere Por­ter i el seu viatge a l’infern a través de l’estany de Sils. Rock dur.