Aires del Japó

No entra­rem en detalls de la suc­cessió al Tron del Cri­san­tem, però que quedi constància, en tot cas, que l’empe­ra­dor Hiro­hito, con­si­de­rat per uns quants his­to­ri­a­dors com el prin­ci­pal res­pon­sa­ble de l’entrada del Japó a la Segona Guerra Mun­dial, va con­ti­nuar essent empe­ra­dor després de la des­feta mili­tar perquè el gene­ral MacArt­hur va con­si­de­rar que era millor man­te­nir-lo al tron que no pas anar al fons de la qüestió: exi­gir-li res­pon­sa­bi­li­tats penals per l’esta­bli­ment d’ali­an­ces fei­xis­tes i per la des­me­sura impe­ri­a­lista. Hiro­hito va morir al llit i el va suc­ceir Aki­hito, l’empe­ra­dor que ara acaba d’abdi­car a favor del seu fill, Naru­hito. Les cerimònies han estat fas­tu­o­ses, amb el benentès que fas­tos, al Japó, equi­val a dis­creció i mini­ma­lisme sever. Però no volia par­lar d’això, sinó de l’aire que res­pi­ren. Amb l’inici d’una nova era –Reiwa, que vol dir bella har­mo­nia– es liquida l’era ante­rior, l’ano­me­nada Hei­sei, pau arreu. Els noms que reben els períodes històrics en què mana (per dir-ho d’alguna manera) un deter­mi­nat empe­ra­dor res­po­nen més aviat al desig, bas­tit segons cites literàries i espi­ri­tu­als, que no pas a la con­clusió final del man­dat. No són, doncs, un resum, sinó una espe­rança. Era nor­mal que després del lle­gat bèl·lic d’Hiro­hito arribés una era amb volun­tat pacífica. I ara també ho és que es parli d’una har­mo­nia bella, amb la presència d’ele­ments que con­vi­den a la reflexió sobre la con­junció d’anti­gues tra­di­ci­ons i d’una con­tem­po­raneïtat que es debat entre l’extrema tec­no­lo­gia i el perill immi­nent de la des­trucció del pre­cari entorn natu­ral. Però no volia par­lar d’això, sinó de l’aire que res­pi­ren. Fa anys, quan vam can­viar de segle, un home va voler fer negoci amb la idea d’embo­te­llar aire del segle XX. Ho va cer­ti­fi­car davant de notari i em penso que va ven­dre unes quan­tes uni­tats de nostàlgia atmosfèrica. Al Japó ha pas­sat el mateix. Venen ampo­lles amb aire reco­llit durant l’era Hei­sei. M’agra­da­ria molt tenir-ne una i viure una experiència tan fas­ci­nant. Tot i que, de fet, ja la vivim tots ple­gats. Res­pi­rem aire embo­te­llat del 1939.