L’excèntric

Pels angle­sos l’excen­tri­ci­tat és un grau, però la gran nis­saga d’excèntrics (si dei­xem a banda alguns líders del Bre­xit) es va anar apri­mant a mesura que l’imperi anava per­dent les últi­mes colònies. Pot­ser el dar­rer exem­plar merei­xe­dor d’aquest nom va ser Lord Ber­ners. Aquest veí del poblet de Faring­don, prop d’Oxford, era un home ric, de gus­tos refi­nats, com­po­si­tor i amic d’artis­tes, amb una passió irre­fre­na­ble per l’excen­tri­ci­tat. Va morir el 1950. L’autor de la seva bio­gra­fia la va titu­lar L’últim excèntric. En un turó, obert als qua­tre vents, va fer alçar una impo­nent torre con­ce­buda per a no ser­vir de res. Per si algú li tro­bava una uti­li­tat, hi va posar un rètol que deia: “Si algú uti­litza aquesta torre per a suïcidar-se en serà l’únic res­pon­sa­ble.” Al seu vol­tant, per si aquest espe­rit de valo­rar les coses inútils no que­dava prou clar, hi ha un pont sense res a sota: un pont per amor als ponts. En diuen “la Torre de la follia”. A una alçada con­si­de­ra­ble de la torre hi ha un prec: “Si us plau, no doneu men­jar a les gira­fes.” En aquell indret, sovint plujós i cobert de boi­res, en ple country­side anglès, aquest deliri tro­pi­cal té la seva gràcia. Lord Ber­ners era un home sen­si­ble amb els ani­mals. Sovint con­vi­dava el seu cavall a pren­dre el te amb els con­vi­dats. I en un atac de lirisme va tenyir els coloms de la seva pro­pi­e­tat amb els colors de l’arc de Sant Martí. La vida sur­re­a­lista de Lord Ber­ners el va por­tar ine­xo­ra­ble­ment a trac­tar Sal­va­dor Dalí. Un bon dia, l’empor­danès el va visi­tar al seu poblet de Faring­don i va demos­trar estar a l’altura de les cir­cumstàncies pas­se­jant pel poble equi­pat amb un esca­fan­dre de sub­ma­ri­nista. Avui, un banc de pedra amb l’escul­tura d’un home amb esca­fan­dre pre­si­deix la plaça del poble i evoca aque­lla tro­bada de dues ànimes bes­so­nes. No cal dir que Lord Ber­ners es va escriure el seu propi epi­tafi, uns ver­sos sen­zills amb un mis­satge cen­tral: “Aquí reposa un home que no es va avor­rir mai.” Un pro­grama vital que no fa mal a ningú. Bona gent, els excèntrics.