De set en set
‘Pell’
Des de la Seu d’Urgell, Edicions Salòria ens presenta el volum Pell. Joan Ganyet. Fotografies (2019). És un volum amb tapa dura, bellament editat i il·lustrat, amb il·lustracions que reprodueixen les fotografies que Joan Ganyet ha fet des del 2013 fins al 2018 en el seu recorregut i la seva observació dels murs de diverses ciutats. És determinant la mirada a través del prisma de l’objectiu de la càmera, l’enfocament, la selecció del fragment. Desfilen als nostres ulls la tria del Joan Ganyet pirinenc avesat a les obagues pirinenques que s’ha deixat enlluernar per la reverberació dels cels transparents de la Mediterrània. Trobem textures i colors variats, incrustacions, pinzellades abruptes, insinuacions de traç gruixut o subtils degradats.
La pell de les ciutats de referència (Venècia, Roma, Atenes, Barcelona, Sevilla, Bèrgam, Andorra la Vella, Tarragona, Dubrovnik, Palerm) desvela els replecs més íntims de la geografia urbana. No seria difícil de fer un exercici de comparació entre aquestes textures urbanes i algunes mostres d’art abstracte. No és gens difícil d’identificar el parentiu entre alguna d’aquestes pells i un Tàpies, un Guinovart, un Ràfols potser, un Hernàndez Pijuan potser també.
El llibre s’acompanya de diversos textos: de Perico Pastor, Ermengol Puig, Josep M. Ubach, Vicenç Mateu i Joan Antoni Solans. M’he aturat amb plaer en el text de Perico Pastor que desvela l’ànima de Joan Ganyet, que “no és home de cims, sinó de valls discretes, ombrívoles”. En Joan és un caminador que observa i mira la natura, s’hi extasia.
Perico Pastor ha identificat el personatge que dialoga en silenci amb el territori que trepitja. L’he vist parlar als animals, a les plantes i ara amb la càmera fa parlar els murs que guarden infinitat de secrets urbans.
