Cambra independentista

Els des­con­tents amb els resul­tats elec­to­rals de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona renyen els gua­nya­dors. Millor seria que es reser­ves­sin les admo­ni­ci­ons per als per­de­dors, que no van saber veure ni evi­tar el que ara con­si­de­ren una situ­ació catastròfica i lesiva per als seus interes­sos. Abans de les elec­ci­ons a aquesta ins­ti­tució vaig ser con­vi­dat a dinar, jun­ta­ment amb altres peri­o­dis­tes, amb Enric Crous, un dels aspi­rants a pre­si­dir-hi la junta. Crous havia agu­dit­zat el per­fil inde­pen­den­tista perquè ell sí que havia obser­vat que els comi­cis ana­ven d’inde­pen­den­tisme sí o inde­pen­den­tisme no. ¿No havien fet la mateixa obser­vació els empre­sa­ris petits o grans més refrac­ta­ris a la inde­pendència de Cata­lu­nya? Com que des­lo­ca­lit­zen les empre­ses, com que des­pla­cen els cen­tres de decisió a Ala­cant o a Madrid, aca­ben per no saber què passa a Cata­lu­nya, i això que es des­lo­ca­lit­zen i es des­pla­cen pre­ci­sa­ment pel que passa a Cata­lu­nya.

La can­di­da­tura inde­pen­den­tista que ha resul­tat tri­om­fant per majo­ria abso­luta sabia que amb uns pocs vots podia assal­tar el poder de la Cam­bra. Són comi­cis amb molt poca afluència de votants. Els empre­sa­ris més pode­ro­sos que fins ara s’havien bene­fi­ciat de l’absen­tisme no han sabut mobi­lit­zar els seus ni amb tots els res­sorts a la seva dis­po­sició. N’hi ha per renyar-los. Que baden? Ara han per­dut el poder no només a la Cam­bra sinó a les ins­ti­tu­ci­ons on la Cam­bra és deci­siva: la Fira de Bar­ce­lona amb totes les mos­tres que en depe­nen, l’aero­port, el port, les orga­nit­za­ci­ons turísti­ques... Passi que “Madrid” no enten­gui el canvi que s’està ope­rant a Cata­lu­nya. Que no l’enten­guin els empre­sa­ris amb domi­cili postal par­ti­cu­lar a Bar­ce­lona o a Sant Vicenç de Mon­talt ja és més alar­mant. I estrany: si fins al Liceu on tenen llotja en pro­pi­e­tat s’han arri­bat a sen­tir recla­ma­ci­ons d’inde­pendència, i no només des del galli­ner... Diu que uns dels objec­tius de la Cam­bra és l’ela­bo­ració d’estu­dis pros­pec­tius. No se’ls devien lle­gir.

Ai, els antics grans empre­sa­ris il·lus­trats que tenien a la seva bibli­o­teca par­ti­cu­lar el Mani­fest Comu­nista i tots els manu­als revo­lu­ci­o­na­ris que sor­tien per saber amb qui se les havien d’haver i pren­dre pre­cau­ci­ons! És de manual i admi­ra­ble la mani­o­bra de l’ANC per ocu­par la Cam­bra de Comerç. Quina ins­ti­tució és deci­siva per a la eco­no­mia del país i toca totes tecles? Quina és la més fàcil de con­tro­lar pel seu sis­tema elec­to­ral i per l’apa­tia social? Quina té els socis grans i pode­ro­sos més dis­trets i con­dor­mits? Quins són els empre­sa­ris, els boti­guers o els autònoms adhe­rits a l’enti­tat més a favor de la inde­pendència? Es trac­tava de dur-los a votar després de loca­lit­zar-los. Que vagin des­lo­ca­lit­zant, els altres...