Campanya, cucanya...

La majo­ria no hem par­ti­ci­pat mai en cap cam­pa­nya elec­to­ral; jo, perquè ni tan sols he estat en cap classe de nòmina de par­tit, sin­di­cat, orde, con­fra­ria, rib­bat o secta. Però la ima­gi­nació per­met pres­su­po­sar una certa acti­vi­tat para­e­lec­to­ral dels esco­llits del cer­cle imme­diat al can­di­dat, el que for­men els barons, experts, asses­sors, amics par­ti­cu­lars; aquells de ni massa enda­vant, ni massa endar­rere. Els uns –el cap de llista, o el pro­ba­ble suplent perquè el número u està empre­so­nat– són objecte de massa bado­que­ria popu­lar i mediàtica; i els de dar­rere no comp­ten per a res, lle­vat de per pen­car, gra­tis i sense horari. La cuca­nya és per als que cor­ren pobles i bar­ris on els soferts mat­xa­ques –vaja: els mili­tants de base– ja els ho tenen tot pre­pa­rat. Mega­fo­nia, pica-pica, dinar/sopar i, si escau, hotel...; de més, si hi ha Iceta, balla­ruga; si hi va la Inés, extres. Els cool d’aquesta cort elec­to­ral poden aba­tre indo­lent­ment totes les distàncies: la per­so­nal, l’íntima i l’íntima pri­vada (menys de 15 cm) per pren­dre con­tacte físic amb (alguns) dels homes/dones més interes­sants... política­ment; que (aquests alguns), a la vegada i amb molt de gust, s’hi posa­ran bé per trac­tar de... política. Com que en cam­pa­nya elec­to­ral es va a quarts de quinze, un hom (que inclou una dona) pot pre­sen­tar-se a casa a les tan­tes, o no pre­sen­tar-s’hi perquè el cos a cos... polític s’allar­gassa qui-sap-lo. En aquest ambi­ent tan guapo les obvi­e­tats i collo­na­des de par­vu­lari fan aplau­dir babaus i fanàtics; si sou vos qui les pro­fe­riu i no heu de fer esforços per evi­tar a les gal­tes el ver­mell de ver­go­nya pròpia, esteu segur que el vos­tre futur és en una nòmina de dipu­tat o simi­lar. Més: durant l’eclipsi pre­e­lec­to­ral, tot i ser vuit o deu sopant, la penya en com­pli­ci­tats, nim­bada de mirada ange­li­cal, mai no s’adona que l’altra o vos mateix asso­liu de ficar la mà a sota/dins dels sos­te­ni­dors/cal­ce­tes/calçotets veïns. Si ho entre­llu­quen s’enri­o­len beatífica­ment pen­sant en quanta pot ser la fra­ter­ni­tat asso­ci­ada al desig de... ser­vir la comu­ni­tat. Aca­bem: a més de pas­sar dies en aquest ambi­ent de tròpic i mojito, podreu com­pe­tir amb el marquès de Legui­neche col·lec­ci­o­nant... fotos amb gua­pos/gua­pes; i podreu escriure un diari de cam­pa­nya sense èpica: fareu lite­ra­tura, bona o dolenta, i per tant enga­nya­reu el votant nar­rant enganys dis­fres­sats de com­pli­ci­tat amb les votants, i afany de poder i domini trans­ves­tit de soli­da­ri­tat amb les ciu­ta­da­nes i els ciu­ta­dans.