Europa és un somni que mai es rendeix

Europa és una idea esti­mada pels cata­lans. Sem­pre ens n’hem sen­tit part i sem­pre l’hem vista com una font d’ins­pi­ració per trans­for­mar la nos­tra pròpia rea­li­tat. Sabem que per­ta­nyem a Europa de la mateixa manera que ens sen­tim pro­pers als pobles i a les cul­tu­res del Medi­ter­rani. Suposo que aquesta bar­reja es troba al nucli de la nos­tra manera de lle­gir el món i d’interes­sar-nos-hi.

És des d’aquest pro­fund afecte per Europa i per tot allò que repre­senta que ens pre­o­cupa el seu futur, i que ens agra­da­ria poder invo­lu­crar-nos encara més en la recerca de solu­ci­ons per als rep­tes actu­als, perquè la desi­gual­tat, la pre­ca­ri­e­tat, el canvi climàtic o les migra­ci­ons són alguns dels pro­ble­mes que es reso­len a escala euro­pea o no se resol­dran.

Però avui la cons­trucció euro­pea ha de superar cer­tes pro­ves que en fan peri­llar la via­bi­li­tat i el futur com­par­tit. I una sola cosa sem­bla clara: Europa no podrà cons­truir-se sense tenir en compte els seus ciu­ta­dans. El futur d’Europa ha de cons­truir-se amb la par­ti­ci­pació de tots els ciu­ta­dans i, també, pro­mo­vent-ne el seu com­promís actiu.

La manera com Europa ges­ti­oni els desit­jos d’apro­fun­di­ment democràtic dels seus ciu­ta­dans i dels seus pobles, així com tot el que afecta les seves iden­ti­tats, defi­nirà la seva cre­di­bi­li­tat a l’hora de defen­sar els seus valors, així com els seus prin­ci­pis fona­men­tals.

Perquè si es vol, com ho volem nosal­tres, que Europa tin­gui la força sufi­ci­ent per pro­jec­tar arreu del món un ideal de soci­e­tat inclu­siva i res­pec­tu­osa amb els drets humans, és indis­pen­sa­ble que no dubti en el moment de posar en pràctica els seus valors.

Europa es troba en un moment deci­siu, ha d’enca­rar el seu destí per ser de debò un pro­jecte interes­sant i atrac­tiu. Un pro­jecte que és capaç de ges­ti­o­nar rea­li­tats difícils i urgents.

El Bre­xit, per exem­ple, ens fa replan­te­jar què sig­ni­fica real­ment el con­cepte d’uni­tat. Com i de quina manera volem i som capaços de tre­ba­llar junts. Els ciu­ta­dans britànics van exer­cir la seva veu i ara és res­pon­sa­bi­li­tat del seu govern tro­bar la fórmula més ade­quada de res­pon­dre-hi. De pas­sada, Escòcia haurà de “poder deci­dir” la seva vocació euro­pea.

La crisi econòmica a Grècia ens obliga a reco­brar el con­cepte de soli­da­ri­tat i res­pon­dre de debò a les exigències de l’equi­tat i la justícia social dins la Unió. La crisi econòmica va posar al des­co­bert el pit­jor d’Europa, i Grècia ens recorda la nos­tra obli­gació que Europa torni a ser millor, jus­ta­ment allà on va néixer, en la civi­lit­zació d’Ate­nes.

Europa ha de demos­trar, a més, la seva capa­ci­tat per a la huma­ni­tat. La crisi de les per­so­nes refu­gi­a­des que esca­pen de la guerra, una guerra “medi­terrània”, ens ha demos­trat una altra vegada que Europa pot fra­cas­sar. Aten­dre les per­so­nes que ho neces­si­ten era una obli­gació fa 25 anys a Bòsnia i és una obli­gació ara mateix a les nos­tres fron­te­res comu­nitàries. Sense resol­dre aquesta crisi huma­nitària Europa no serà mai l’Europa que volem.

Perquè ser euro­peu també sig­ni­fica haver de com­ba­tre a favor d’una soci­e­tat huma­nista, guiada pel desig de justícia, de cul­tura i de veri­tat, conei­xe­dora que dar­rere l’extrema dreta no hi ha cap idea ni valor uni­ver­sal, només una mirada de menys­preu cap a la diver­si­tat, el femi­nisme, la lli­ber­tat i sobre la democràcia.

La ciu­ta­da­nia euro­pea haurà de deci­dir el 26 de maig, no ens podem fallar a nosal­tres matei­xos. Espero que aquesta Europa la sabrem fer junts i que la sabrem fer millor. Solidària i justa, unida i diversa, plu­ral i pro­fun­da­ment democràtica.