Política de lletrats

No nor­ma­lit­zar el que és una ano­ma­lia, ens recor­den molts polítics. Tenen els seus motius, i molt obvis evi­dent­ment, però ja tenim clar que no ho és des de fa temps. Per això cada vegada hi ha més advo­cats a les llis­tes, perquè la política ha que­dat rele­gada a un segon terme. Els lle­trats de les cam­bres tor­nen a aga­far un pro­ta­go­nisme ja vis­cut fa uns mesos; ens hem de con­ver­tir en experts a inter­pre­tar regla­ments i nor­ma­ti­ves; veure com es van pas­sant la pilota els poders legis­la­tiu, exe­cu­tiu i judi­cial; estar pen­dents de quin és l’últim esti­ra­bot de la Junta Elec­to­ral o de quin par­tit pre­senta més recur­sos al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. I Pedro Sánchez asse­gu­rava el 2018 que no s’obri­rien més fronts als tri­bu­nals. Doncs en fal­ten un quants.