Empreses i ODS

El pas­sat dia 28 vam pre­sen­tar al Palau Macaya el segon informe La con­tri­bució de les empre­ses espa­nyo­les als Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble, de l’Obser­va­tori dels ODS, creat per la Fun­dació La Caixa i Esade. Un any abans, el maig de 2018, es va inau­gu­rar públi­ca­ment l’acti­vi­tat d’aquest Obser­va­tori amb la pre­sen­tació del pri­mer informe, que va tenir un caràcter mar­ca­da­ment intro­duc­tori. L’informe arri­bava en un moment en què el dis­curs dels ODS encara estava escas­sa­ment introduït al nos­tre país i les ini­ci­a­ti­ves que s’havien dut a terme eren aïlla­des i poc visi­bles. Aquest segon informe apa­reix en un con­text sen­si­ble­ment més madur pel que fa a l’adopció dels ODS. Trans­cor­re­gut el pri­mer tri­enni de vida de l’Agenda 2030, hi ha un major conei­xe­ment gene­ral per part de les empre­ses, els governs, les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i les orga­nit­za­ci­ons soci­als del nos­tre país. I el com­promís està arri­bant fins i tot a l’ore­lla de la ciu­ta­da­nia gràcies a acci­ons simbòliques com la uti­lit­zació gene­ra­lit­zada del pin mul­ti­co­lor dels 17 ODS. Tot i que encara queda molt camí per recórrer en ter­mes de resul­tats, sem­bla que la incor­po­ració dels ODS a l’agenda pública i empre­sa­rial comença a ser una rea­li­tat. Des­ta­quem a con­ti­nu­ació algu­nes de les apor­ta­ci­ons d’aquest informe. Per mesu­rar la con­tri­bució de les empre­ses en matèria d’ODS més enllà de la seva menció en les memòries, cal iden­ti­fi­car si real­ment dis­po­sen de models de gover­nança des de la pers­pec­tiva de la sos­te­ni­bi­li­tat. En aquest sen­tit, les dades de l’informe són eloqüents: només el 14% de les empre­ses cotit­za­des divul­guen sufi­ci­ent infor­mació que ens per­meti afir­mar que dis­po­sen de models de gover­nança de la sos­te­ni­bi­li­tat.

L’informe repassa també les prin­ci­pals ini­ci­a­ti­ves (naci­o­nals, esta­tals, euro­pees i inter­na­ci­o­nals) que han anat apa­rei­xent des que es va apro­var l’Agenda 2030 (al setem­bre de 2015) fins a prin­ci­pis de 2019. S’ha recor­re­gut ja una cin­quena part del període d’apro­xi­mació a les 169 metes asso­ci­a­des als 17 ODS. Aquesta pri­mera etapa s’ha dedi­cat espe­ci­al­ment a difon­dre i expli­car els seus con­tin­guts i fins, i a pre­sen­tar guies i ins­tru­ments d’imple­men­tació, ava­lu­ació i repor­ting dels ODS per a les diver­ses orga­nit­za­ci­ons i sec­tors inter­pel·lats. Per tal de faci­li­tar una visió glo­bal de totes les ini­ci­a­ti­ves, l’informe les situa sobre un eix cro­nològic, dis­tin­gint-les segons els nivells ter­ri­to­ri­als abans esmen­tats.

Jus­ta­ment, una de les nove­tats d’aquest segon informe és la incor­po­ració de la veu d’una mos­tra de pimes com­pro­me­ses amb els ODS. Tot i que és una mos­tra petita, té un gran valor qua­li­ta­tiu. És impor­tant conèixer com les pimes estan incor­po­rant els ODS en la seva estratègia empre­sa­rial i les difi­cul­tats específiques que tro­ben a l’hora de fer-ho. Es tracta d’un pri­mer pas, ja que l’Obser­va­tori té el propòsit de con­ti­nuar fent visi­bles bones pràcti­ques desen­vo­lu­pa­des per peti­tes i mit­ja­nes empre­ses que puguin ser­vir de referència per ampliar i acce­le­rar la incor­po­ració del desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble que, com és sabut, supo­sen més del 95 % del total de les empre­ses.

L’Agenda 2030 gira entorn de dues pro­pos­tes: no dei­xar ningú enrere i fomen­tar la con­tri­bució de tots per acon­se­guir els ODS. Per aquest motiu, l’ODS número 17 (el que fa referència a les ali­an­ces) és fona­men­tal. Les múlti­ples ini­ci­a­ti­ves vin­cu­la­des a l’Agenda 2030 tin­dran més èxit si es duen a terme en un marc de col·labo­ració inter­sec­to­rial i mul­ti­ni­vell. Aquests models per­me­ten gene­rar valor social en mul­ti­pli­car l’impacte que els dife­rents actors són capaços de gene­rar per sepa­rat. Aquest segon informe de l’Obser­va­tori des­taca la importància de les ali­an­ces. Con­cre­ta­ment, la col·labo­ració publi­co­pri­vada és essen­cial per asso­lir l’Agenda 2030. L’informe asse­nyala dues con­di­ci­ons necessàries per tenir èxit: 1) una aliança fun­ci­ona quan es crea valor per a tots els que hi par­ti­ci­pen; i 2) els actors con­cer­nits han de reconèixer que l’altra part també con­tri­bu­eix a la gene­ració de valor. Per tant, la pro­xi­mi­tat cul­tu­ral entre els actors i l’ali­ne­a­ment dels interes­sos són ele­ments neces­sa­ris per esta­blir ali­an­ces publi­co­pri­va­des que tin­guin èxit en el marc de l’Agenda 2030.

Al llarg dels dos últims anys, l’equip de recerca de l’Obser­va­tori dels ODS, entre altres tas­ques, ha ana­lit­zat les memòries de la majo­ria de les empre­ses cotit­za­des. Això li ha permès obte­nir una visió pràctica del sis­tema d’informe emprat i esta­blir un cri­teri propi al vol­tant dels seus punts forts i febles tant pel que fa al con­tin­gut com pel que fa al for­mat. A través d’un mètode induc­tiu d’iden­ti­fi­cació dels punts forts del con­tin­gut de les memòries, s’ha ela­bo­rat una guia d’informe no finan­cer que busca com­ple­men­tar les reco­ma­na­ci­ons esta­bler­tes per ins­ti­tu­ci­ons de referència inter­na­ci­o­nal, com la Glo­bal Repor­ting Ini­ti­a­tive (GRI) i l’Inter­na­ti­o­nal Inte­gra­ted Repor­ting Coun­cil (IIRC), entre d’altres. Després d’obser­var la gran vari­e­tat d’estruc­tu­res i índexs amb què les empre­ses pre­sen­ten la seva infor­mació no finan­cera, l’informe pro­posa una estruc­tura amb vin­cles direc­tes amb els ODS: no es tracta d’anar afe­gint infor­mes i indi­ca­dors, sinó d’inte­grar. Aquesta pro­posta pro­vi­si­o­nal és un pri­mer pas per faci­li­tar el report a les empre­ses menys avançades en aquest àmbit.