Despertadors de Farners

En aquesta vida tot­hom es des­perta als matins com vol o com pot. Tenim aquell a qui li ho ha de dir la veu tre­mo­losa i trista d’un cam­pa­nar i també el qui es lleva amb les guit­zes de la pare­lla. Alguns reco­nei­xen la sin­to­nia del pro­grama radiofònic mati­nal i altres, la pri­mera cadena del lavabo dels veïns. Aquest sent un gall. Aquell, la crida del muetzí. Els més afor­tu­nats, no cal dir-ho, som els prostàtics, acti­vats com estem per una crida inte­rior que ens deixa triar entre començar la jor­nada a les qua­tre, a les cinc, a les sis o a les set del matí. Des de fa dos anys, però, a Santa Coloma la casuística s’ha enri­quit gràcies al grup de what­sapp del Refec­tori de Far­ners, una mena d’agru­pació oberta a tota la ciu­ta­da­nia. El Refec­tori, dius? Sí, mira, tu els pas­ses el número de mòbil i ja n’ets mem­bre. Demà ja rebràs les con­vo­catòries per assis­tir als sopars temàtics men­su­als. Que aquest mes la cosa va de la mon­geta? Doncs soparàs mon­geta, escol­taràs mon­geta i veuràs mon­geta. No hi fal­tarà el pin­tor que te n’ha fet un qua­dre, l’apre­nent de poeta que lle­geix qua­tre rimes o el can­tant afec­ci­o­nat posant-hi melo­dia. Ves a saber si avui algú ha fet recer­ques a inter­net i te les lle­geix. O pot­ser n’hi ha un que mena un hort, o una aula de botànica, o una botiga de comes­ti­bles... El que no hi fal­tarà seran un parell d’espe­ci­a­lis­tes i un cui­ner entu­si­asta. Tan sen­zill com això, tan pràctic com això. Ningú no hi és comp­tat, en aquesta taula d’en Ber­nat, perquè no és cap penya tan­cada, tam­poc un club de siba­ri­tes, ni un cena­cle acadèmic. Són els veïns far­ne­sencs, que es tro­ben (qui sap si per pri­mera vegada) al llarg d’una taula col·lec­tiva, sopen, s’ins­tru­ei­xen una mica, és diuen a reveure abans d’anar a dor­mir. I ja està? No, home! A les vuit de l’endemà, amb la pun­tu­a­li­tat de la vaca suïssa (creu-t’ho, que es des­per­ten amb rellot­ges!) un colo­menc jubi­lat, cone­gut i reco­ne­gut a Girona per la seva fei­nada com a crític d’art res­pon­sa­ble d’expo­si­ci­ons a la Casa de Cul­tura, et tor­narà a des­per­tar amb un senyal al mòbil i una obra d’art rela­ci­o­nada amb el tema del mes. És la ració homeopàtica de cul­tura de cada matí. Una pin­tura, un vídeo, un enre­gis­tra­ment famós per alguna raó que en Sebastià Goday t’ha triat i que et comenta amb rigor i iro­nia alhora. Cliiing (badall), quina hora és? Ui, en Sebastià, vejam què ha pen­jat avui... I així, com qui no fa res, sal­tes del llit i esmor­zes un tast de cul­tura.