La batalla ja és a Europa

Si no hi era ja de fa temps, amb els pro­nun­ci­a­ments de les justícies ale­ma­nya i belga i de múlti­ples actors polítics, fins i tot de cam­bres par­la­mentàries d’arreu, les elec­ci­ons euro­pees i les reso­lu­ci­ons aquesta set­mana d’Estras­burg i del grup de tre­ball sobre deten­ci­ons arbitràries de l’ONU sobre el procés han dut defi­ni­ti­va­ment el procés al ring exte­rior. Un esce­nari desit­jat per l’inde­pen­den­tisme perquè pot­ser no asse­gura que tot seran victòries –ho prova la sentència del Tri­bu­nal dels Drets Humans que avala la sus­pensió del ple del 9 d’octu­bre del 2017, en què es volia decla­rar la inde­pendència–, però sí que garan­teix àrbi­tres més neu­trals, i n’és una prova que s’exi­geixi l’excar­ce­ració dels Jor­dis i Oriol Jun­que­ras. En vin­dran més, de dictàmens, i, si bé cap ator­garà la inde­pendència a Cata­lu­nya, sí que s’espera que molts, tot i el revés ini­cial, obli­guin a rec­ti­fi­car les fla­grants vio­la­ci­ons de drets i lli­ber­tats de l’Estat, començant per les dels pre­sos i exi­li­ats polítics.

La bata­lla més immi­nent, però, serà les pròximes set­ma­nes al Par­la­ment Euro­peu, l’única ins­ti­tució de la UE tri­ada a les urnes. Urnes on a Cata­lu­nya han tor­nat a gua­nyar els inde­pen­den­tis­tes. “S’atre­virà l’Estat a exi­gir-li la sus­pensió de Jun­que­ras?”, es va pre­gun­tar dilluns l’euro­di­pu­tada electa Diana Riba. Sem­bla obvi que sí, si s’ha atre­vit a tot fins ara sense impor­tar-li gens què vota la gent. La pre­gunta per­ti­nent, però, és una altra: s’atre­virà Brus­sel·les a sus­pen­dre’l, per molt que hi con­tinuïn manant els grups a què per­ta­nyen el PP, el PSOE i Cs? O posarà en evidència el Congrés? Encara més: dei­xarà sense escó Car­les Puig­de­mont i Toni Comín, els líders de la llista amb més vots al país, i més d’un milió en total? Què faran amb Clara Pon­satí, tri­ada per cert gràcies als deci­sius vots a JxCat a la resta de l’Estat, quan vul­gui assu­mir l’acta si es con­suma el Bre­xit?

De pre­gun­tes, de fet, n’hi ha mol­tes: per què es va per­me­tre als pre­sos polítics fer cam­pa­nya ara i no el 21-D? Per què van poder sor­tir a aga­far l’acta al Congrés i al Par­la­ment no, ni tan sols el dia en què s’havia d’inves­tir pre­si­dent Jordi Sànchez, amb l’aval exprés de l’ONU? Els drets de dipu­tats espa­nyols i cata­lans són dife­rents? Si això no és un judici polític i un greuge (més) a la volun­tat dels cata­lans, com ho defi­ni­rien? Ve un juny deci­siu, és hora que les res­pos­tes vin­guin de fora.