On ho hem menjat

La foto impres­si­ona pel que evoca. És de la “can­tina” –el res­tau­rant– de l’estació de Port­bou el 1930. La sala, gran, està pre­si­dida per una barra que, amb les ampo­lles de licor i l’impo­nent rellotge que la corona –arri­ben i sur­ten trens–, sem­bla un altar bar­roc. Les tau­les, para­des amb esto­va­lles i tova­llons blanquíssims, espe­ren la cli­en­tela que s’hi asseia: els rics d’Europa, que viat­ja­ven en tren –els cot­xes i sobre­tot les car­re­te­res eren impos­si­bles–, i amor­tit­za­ven el temps d’espera entre el que els havia dut de París o de Bar­ce­lona i el que els havia de dei­xar... a Bar­ce­lona o a París. No hi havia pressa i es trac­tava de dinar o sopar com si fos­sin a Monte Carlo men­tre el ser­vei es feia càrrec dels tràmits fron­te­rers i de la impe­di­menta. És així que el bufet de l’estació de Port­bou durant dècades va man­te­nir-se com un dels millors res­tau­rants del país; el 1933, tres anys després, el va por­tar el gran cui­ner port­bo­uenc Pere Gra­no­llers i l’esta­bli­ment encara va millo­rar. Va ser quan va tenir d’apre­nent un jove Josep Mer­ca­der.

És només un detall dels molts que es poden veure (i gau­dir, que diuen els afec­tats) a l’extra­or­dinària expo­sició que, fins al 15 de setem­bre i amb el títol d’El país dels cui­ners. De Ca la Teta a El Bulli, pre­senta el Museu de l’Empordà de Figue­res. Con­fi­gu­rada per Josep Algans, Manel Gràvalos i Fran­cesc Gui­lla­met, mos­tra amb eficàcia com la comarca –la pri­mera de les dues por­tes de la Península– va con­ver­tir-se en refe­rent de la res­tau­ració pública del segle XX. Dels de Figue­res s’hi mos­tren fotos i tex­tos dels pri­mers men­ja­dors que ja no hi són: Comerç, París, Armen­da­res o Viarnés; i dels d’ara: Ca la Teta-Duran, Mòtel-Mer­ca­der-Subirós i, de fora vila, Mas Pau-Ser­rat, Bulli-Adrià o Mira­mar-Paco Pérez (únic dues estre­lles, avui). També dels modes­tos, sobre­tot si comp­ten amb la pàtina de la nostàlgia, com ara el Vista Ale­gre del Gar­ri­gal que, per un cor­riol real i vir­tual, con­nec­tava amb la font de tan­tes ale­gries: els turis­tes que els gita­nos entre­te­nien. No hi fal­ten els que hi han fet la picada literària: Pla, Luján, V. Mon­talbán, Fages de Cli­ment, García-Arbós, Fona­lle­ras o C. Andrews; ni l’alli­oli negat dels plàstics que subs­tan­cia la mos­tra: Dalí o els pin­tors diabètics addic­tes a Can Roca. Al juny se cele­bra­ran als Caput­xins con­ferències de com s’ha pogut arri­bar del sofre­git a l’esfe­ri­fi­cació pas­sant per la cuina fran­cesa, i el cine­club Diòptria pas­sarà a Les Vegas els docu­men­tals sobre el que hem men­jat i on ho hem men­jat.