Opinió

Tribuna

Genocidi a Califòrnia

“Un informe de 1780 descriu els indígenes de San Diego com tossuts, orgullosos, hostils i bel·licosos, i afirma que s’oposaven a qualsevol forma de subordinació

L’arri­bada dels espa­nyols –no pas pocs eren mili­tars i reli­gi­o­sos cata­lans– a Califòrnia a par­tir de 1769 va tenir con­seqüències devas­ta­do­res per a la població indígena que habi­tava aquells ter­ri­to­ris. Des del pri­mer dia, els comen­ta­ris dels colo­nit­za­dors en relació amb els indis foren de menys­preu i d’hos­ti­li­tat. Els mili­tars espa­nyols rela­ten en els seus infor­mes que la gent que tro­ba­ven anava bruta, eren lla­dres i tenien tendència a l’engany i a la hipo­cre­sia.

Un informe de 1780 des­criu els indígenes de San Diego com tos­suts, orgu­llo­sos, hos­tils i bel·lico­sos, i afirma que s’opo­sa­ven a qual­se­vol forma de sub­or­di­nació i tenien un ele­vat espe­rit d’inde­pendència. Els espa­nyols tenien, per con­seqüent, l’obli­gació de “civi­lit­zar” aque­lles cri­a­tu­res “sal­vat­ges”, i aquesta ser­via de jus­ti­fi­cació domi­na­dora dels colo­nit­za­dors. Els mili­tars infor­ma­ven a Madrid que els indígenes “eren molt poc amics dels espa­nyols”.

Com sem­pre, l’Església –en aquest cas els fra­res fran­cis­cans– acomplí un paper de pri­mer ordre en l’arren­cada del procés colo­nit­za­dor. A través del sis­tema de reducció, mal­da­ren pel con­trol indígena i les mis­si­ons espa­nyo­les de Califòrnia esde­vin­gue­ren ins­ti­tu­ci­ons amb una forta càrrega coer­ci­tiva. Els neòfits –indis induïts a cris­ti­a­nit­zar-se– que s’hi incor­po­ra­ren ja no podien mar­xar-ne lliu­re­ment. Molts adults no accep­ta­ren mai de bon grat la nos­tra religió ni les for­mes de vida sedentàries, i es mani­fes­ta­ren incòmodes al con­fi­na­ment impo­sat, al tre­ball obli­ga­tori i als càstigs que els infli­gien els mis­si­o­ners i mili­tars espa­nyols. No va ser estrany que l’incom­pli­ment de les nor­mes fos cas­ti­gat amb la pena de mort. En poc temps, els indígenes per­de­ren les seves ter­res, que foren ocu­pa­des pels nou­vin­guts.

Els efec­tes de la colo­nit­zació espa­nyola sobre la població ame­ri­cana autòctona és un dels aspec­tes més relle­vants de la con­questa d’Amèrica. L’arri­bada dels espa­nyols fou, des del punt de vista demogràfic, autènti­ca­ment catastròfica. En arri­bar els nous colo­nit­za­dors, l’Alta Califòrnia oscil·lava entre 185.000 i 350.000 habi­tants. Hom ha cal­cu­lat que, entre 1770 i 1900, davallà fins a només 20.000.

La població indígena dis­minuí ràpida­ment a causa de les malal­ties introduïdes pels expe­di­ci­o­na­ris. Sabem que el 1811, per exem­ple, els nai­xe­ments, a la missió de San Fran­cisco, varen ser la ter­cera part de les morts, i això en els anys en què no hi havia epidèmia. Les malal­ties impor­ta­des pels espa­nyols a Califòrnia foren la verola, el xarampió i la disen­te­ria. La més mortífera va ser, però, la sífilis que hi por­ta­ren els mari­ners, els sol­dats i els colons. Com a altres països d’Amèrica, del nord i sud, els indis eren pro­clius a con­treure la major part de malal­ties euro­pees. Els colo­nit­za­dors con­ta­gi­a­ren pri­mer els neòfits que vivien mig reclo­sos a les mis­si­ons, amb malal­ties venèries, les quals s’escam­pa­ren entre les tri­bus que vivien a l’exte­rior de les mis­si­ons.

Durant els anys de domini espa­nyol es produïren a Califòrnia tres grans epidèmies. La pri­mera, la del 1777, de tipus res­pi­ra­tori. La segona, l’any 1802, de pneumònia i diftèria, que matà una bona part dels joves indígenes entre la missió de San Car­los i la de San Luis Obispo. La més devas­ta­dora va ser, però, la de 1806, en què el xarampió delmà els indígenes que habi­ta­ven entre San Fran­cisco i Santa Bárbara, i hi pro­vocà no menys de 1.600 morts. Entre altres fac­tors que con­tribuïren a la catàstrofe demogràfica pro­vo­cada pels colo­nit­za­dors, cal esmen­tar la disen­te­ria, els can­vis de dieta ali­mentària i la mala nutrició. Els indígenes esta­ven habi­tu­ats a men­jar carn, peix i diver­sos fruits sal­vat­ges. A les mis­si­ons, la dieta dels neòfits es reduïa a una sopa de cere­als, on només a vega­des hi havia una mica de carn.

La colo­nit­zació va tenir, encara, altres efec­tes nega­tius, com la des­trucció de la família i de l’orga­nit­zació de la vida comu­nitària. En el meu lli­bre sobre Els cata­lans en els orígens històrics de Califòrnia, Bar­ce­lona, 1991, vaig escriure: “En síntesi, els fac­tors més impor­tants que moti­va­ren el canvi de l’entorn social dels indígenes es poden resu­mir en: cam­pa­nyes mili­tars hos­tils, intro­ducció de nous sis­te­mes de tre­ball, el canvi en els models de nutrició i l’apa­rició de noves malal­ties i epidèmies. D’una manera o altra aquests fac­tors con­tribuïren a la des­trucció de la vida, la pro­pi­e­tat, la cul­tura i la soci­e­tat indígenes.” Un geno­cidi de lli­bre, el dels colo­nit­za­dors espa­nyols a Amèrica. A Califòrnia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia