Hong Kong lluita per la seva identitat

Els governs amb unes bases democràtiques febles acos­tu­men a trac­tar l’opo­sició amb pater­na­lisme. Això, en el millor dels casos. En aquest sen­tit, la res­posta de l’exe­cu­tiu de l’antiga colònia i de Pequín a la històrica mani­fes­tació de diu­menge con­tra la llei d’extra­dició és de manual, amb ene­mic extern inclòs. Evi­den­cia que els temors dels cen­te­nars de milers de ciu­ta­dans que reta­lli lli­ber­tats, s’apli­qui con­tra la dis­sidència política i per­ju­di­qui de retruc l’eco­no­mia són sòlids. Si, com diu el govern, la llei és necessària per afron­tar el delicte, per què no s’hi fa una excepció que pro­te­geixi la dis­sidència política? Dues dècades després de la marxa britànica, l’ombra de Pequín aspira a engo­lir qual­se­vol ras­tre dels “dos sis­te­mes”.