L’onada verda europea

L’eco­lo­gia inclu­siva és la direcció per la qual s’ha de repen­sar tot, espe­ci­al­ment l’eco­no­mia i el progrés social. Con­si­dero que aquesta hau­ria de ser la lec­tura dels nos­tres polítics i gover­nants davant l’onada verda que s’ha produït en les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu. Cami­nem cap a l’atzu­cac i el des­go­vern si les orga­nit­za­ci­ons polítiques, econòmiques i sin­di­cals del nos­tre país no ente­nen la trans­ver­sa­li­tat i trans­cendència del mis­satge. L’èxit és de la majo­ria de par­tits verds que han sabut reco­llir les espe­ran­ces de cen­te­nars de milers de joves que s’han vin­cu­lat a la crida de l’ado­les­cent sueca Greta Thun­berg i als nous movi­ments Fri­days for Future i Extinc­tion Rebe­llion (l’ano­me­nada “gene­ració clima”) i que han reco­llit l’herència dels líders eco­pa­ci­fis­tes dels anys setanta i vui­tanta.

Als que vam fun­dar Alter­na­tiva Verda el 1983 (quan encara IC no s’havia auto­pro­cla­mat “eco­so­ci­a­lista”), i que assistírem als pri­mers con­gres­sos de The Euro­pean Gre­ens a Den­ver i a Esto­colm, ens començava a domi­nar el des­encís. L’esca­lada elec­to­ral dels verds euro­peus, però, ha reno­vat les nos­tres ener­gies. Ara bé, hauríem de poder cele­brar la presència d’eco­lo­gis­tes cata­lans en el Par­la­ment Euro­peu. Però no sem­bla que la soci­e­tat civil ho con­si­deri encara indis­pen­sa­ble. Fins i tot lamen­tem que els par­tits tra­di­ci­o­nals no hagin sabut expli­car durant la cam­pa­nya elec­to­ral l’abast de la revo­lució econòmica que com­porta la lluita per miti­gar el canvi climàtic. A Europa l’eix esquerra-dreta, repre­sen­tat per popu­lars-libe­rals i soci­al­demòcra­tes, ha sofert pèrdues irre­cu­pe­ra­bles. L’únic mis­satge i pro­jecte reno­va­dor ha estat el dels eco­lo­gis­tes cen­tre­eu­ro­peus i nòrdics (69 dipu­tats i un aug­ment del 40% de la repre­sen­tació que tenien).

Els con­tin­guts ideològics del procés i dels par­tits inde­pen­den­tis­tes seguei­xen menys­te­nint l’apor­tació del pen­sa­ment eco­lo­gista i dei­xen l’eco­no­mia cata­lana en mans dels man­da­ta­ris de l’Íbex 35 que con­tro­la­ran (quin remei!) el ritme de la tran­sició energètica al ser­vei de les seves inver­si­ons “ver­des”. Per evi­tar aquest nou poder auto­ri­tari un recent mani­fest del Club de Roma de Bar­ce­lona, sig­nat per més de 150 per­so­na­li­tats científiques i acadèmiques, ha recla­mat amb urgència una nova gover­nança de la Gene­ra­li­tat per fer front al repte ecològic (mani­fest@​clubderoma.​org). També el sig­nen els expre­si­dents José Mon­ti­lla i Artur Mas (una prova de l’autocrítica que fan de la seva pròpia gestió?). En el seu con­tin­gut es diu amb clare­dat que s’insta el govern a una nova gover­nança “al més alt nivell polític” (una vice­pre­sidència de tran­sició ecològica?) i “mit­jançant estruc­tu­res trans­ver­sals de gestió” (una comissió dele­gada del Con­sell Exe­cu­tiu per a l’emergència climàtica?).

L’espec­ta­cu­lar pujada del vot i de la consciència eco­lo­gista d’Europa és una bona notícia per al pla­neta que obli­garà a una refun­dació de l’eco­lo­gia política a l’Estat espa­nyol. Acon­se­gui­rem que la síndrome de l’onada verda arribi també a Cata­lu­nya?