Masclisme amb ritme

Sona a la majo­ria de locals d’oci noc­turn, a la classe de gimnàs que engan­xes per casu­a­li­tat o en qual­se­vol alta­veu diabòlic que tras­te­gen els ado­les­cents pel car­rer. El gènere musi­cal es diu reg­ga­eton i fa anys que ocupa les llis­tes d’èxit i sem­bla que tri­garà a mar­xar. Les lle­tres d’aques­tes cançons res­so­nen al mas­clisme més ranci. Les dones són trac­ta­des com a purs objec­tes sexu­als i han de ser obe­di­ents i calla­des. Aquest, seria a grans trets, el mis­satge que reben joves i ado­les­cents amb aquest tipus de música. Davant d’aquests este­re­o­tips hi ha alguns ins­ti­tuts d’ense­nya­ment secun­dari que han posat fil a l’agu­lla. Han ana­lit­zat aques­tes lle­tres, han detec­tat on hi havia fra­ses que per­dien el res­pecte cap a les dones i després han can­viat la lle­tra per d’altres amb un mis­satge més posi­tiu o d’alli­be­ra­ment. Alguns diran que el feno­men no és nou, que s’exa­gera quan es volen ana­lit­zar fins i tot les lle­tres de les cançons. Que segu­ra­ment hi ha temes de pop, de rock i fins i tot alguna ran­xera que també pre­sen­ten aquests esque­mes de domi­nació sobre la dona i que mai abans s’hi havia donat aquesta importància. Que les femi­nis­tes sem­pre van massa lluny i que a tot hi veuen vexa­ci­ons con­tra les dones. La violència mas­clista és una de les xacres d’aquesta soci­e­tat i totes les mesu­res per evi­tar-la hau­rien de ser ben­vin­gu­des. Per exa­ge­ra­des que sem­blin.