Investidura

Tant com els xine­sos fan ser­vir els mòbils i tant com costa amb aquests apa­rells man­te­nir un con­tacte amb l’exte­rior. Les elec­ci­ons muni­ci­pals i euro­pees em van atra­par a la Xina. Havia votat prèvia­ment per cor­reu. El meu mòbil és tan ele­men­tal que es con­ver­teix en una eina inútil. M’haig de refiar dels altres. Les notícies arri­ben tar­ta­mu­de­jant, incom­ple­tes o anti­gues. “Mira: Mara­gall ha gua­nyat a Bar­ce­lona.” És una enquesta de fa deu dies. Però es con­firma: Ernest Mara­gall ha gua­nyat les muni­ci­pals de Bar­ce­lona. “Puig­de­mont i Comín entren al Par­la­ment Euro­peu.” Ja veu­rem si els faci­li­ten l’entrada. Les expres­si­ons d’ale­gria o de con­tra­ri­e­tat s’han de repri­mir. Al grup hi ha un senyor que es diu de nom de bap­tisme Cid –“por moti­vos fami­li­a­res lar­gos de expli­car”–, i que du lli­gada a la bossa una ban­dera espa­nyola. Uns astu­ri­ans molt simpàtics no pro­jec­ten cap adhesió a l’inde­pen­den­tisme català. Silenci, no dis­cu­ti­rem pas, aca­bem el viatge en pau. Entre altres moti­va­ci­ons he vin­gut a la Xina, com es diu, a “des­con­nec­tar”. I a Mataró? “Ha gua­nyat en Bote.” En Bote, David Bote Paz, és el can­di­dat del PSC. Ha estat alcalde els últims qua­tre anys amb una mino­ria ínfima. “Per quant?” Impos­si­ble tro­bar la res­posta.

Un cop a casa. Mara­gall ha gua­nyat per vots però està empa­tat amb Colau en regi­dors. L’astut Manuel Valls –no s’és pri­mer minis­tre de França impu­ne­ment– ofe­reix a ella els seus vots perquè no governi un inde­pen­den­tista. Els accep­tarà l’antiga anti­sis­tema? El desen­llaç, avui, amb vot secret i urna. Avui, a les dotze, em ves­tiré amb ame­ri­cana i cor­bata i aniré a la inves­ti­dura de David Bote. Li falta un regi­dor per a la majo­ria abso­luta. La tro­barà amb els comuns.. Bote no ha pogut en aquests qua­tre anys fer gaire cosa perquè l’Ajun­ta­ment no té diners i perquè ha gover­nat amb poquíssims regi­dors, però ha posat inten­sa­ment en pràctica la facul­tat política d’acom­pa­nyar la gent. Te’l tro­ba­ves per­tot, sem­pre i a qual­se­vol hora. La sol­te­ria li ha faci­li­tat la mobi­li­tat. L’estampa humana li ha reforçat la imatge: és gros, alt, amb un cap que sem­pre sobre­surt. M’havia dit que temia el tri­omf d’ERC, més que res pel cor­rent gene­ral favo­ra­ble a aquest par­tit. ERC ha que­dat segon, a distància. Té uns can­di­dats més dis­tants, ja els ho vaig adver­tir. En el man­dat ante­rior Bote havia començat gover­nant amb Con­vergència, que comp­tava de cap de llista amb Quim Fernández, també sem­pre visi­ble, afa­ble i eficaç. Van tren­car amb motiu de l’1-O. Juntsx­Cat ha pres­cin­dit de Fernández, ha comès tots els errors pos­si­bles i ha que­dat reduït a dos regi­dors. El PP, cap. Vox, cap. La CUP, ni un per haver-se sec­ci­o­nat. Ja ho veu­rem. Per ara, és un Ajun­ta­ment més des­bros­sat.