Autonomia local

El man­dat muni­ci­pal sor­git de les elec­ci­ons del dia 26 de maig no serà gens fàcil per a molts ajun­ta­ments. En alguns, perquè hi haurà governs sense majo­ries, com en el cas de Girona, i en altres perquè hi ha pac­tes amb massa socis, com a Figue­res. En tots els casos, els equips de govern i els alcal­des que s’han ele­git són ben lícits i democràtics. Contrària­ment al que s’ha dit, no hi ha pac­tes con­tra natura, tot i que és cert que en alguns casos hi ha acords de govern més difícils d’enten­dre que d’altres. Però la democràcia és una suma de volun­tats, i ho és perquè tant sumen els vots direc­tes dels elec­tors a una llista perquè surti esco­llit un alcalde deter­mi­nat com els regi­dors de dife­rents grups polítics que s’han posat d’acord per deci­dir qui ha de ser l’alcalde. Ens agradi o no, això és permès per la llei i forma part del joc democràtic. Quin joc més bèstia, poden pen­sar. Si ens posem en el lloc dels can­di­dats de les llis­tes més vota­des que la nit elec­to­ral tenien coll avall que serien alcal­des i després han vist fra­cas­sar les seves expec­ta­ti­ves, la cosa és molt frus­trant. Només hem de repas­sar les imat­ges que hem vist aquests dies, la cara d’Ernest Mara­gall a Bar­ce­lona, la de Xavier García Albiol a Bada­lona o la de Jordi Mas­quef a Figue­res, per posar alguns exem­ples de casos gal­do­sos. Són gent que, tot i haver gua­nyat a les urnes, a l’hora de la veri­tat han per­dut aque­lla alcal­dia que tenien a tocar. Les raons són molt diver­ses. En la política muni­ci­pal, tret de les gran ciu­tats, no pre­val la ide­o­lo­gia per tan­car acords, en molts casos hi ha fac­tors en clau local que pesen més que les línies i direc­trius que mar­quen els par­tits polítics. La set­mana pas­sada hi va haver tensió en els ajun­ta­ments de Figue­res i Santa Coloma de Far­ners. A la capi­tal empor­da­nesa, el pacte d’ERC i la CUP amb el PSC va dei­xar JxCat sense alcal­dia, un exem­ple de com es va dei­xar de banda l’acord entre sobi­ra­nis­tes a l’hora de triar alcalde; podem bus­car-hi raons i jus­ti­fi­ca­ci­ons, segur que totes tenen la seva lògica. Men­tre que a la capi­tal de la Selva, el debat en clau local es va arra­co­nar per la inter­venció del pre­si­dent Quim Torra, que va evi­tar un acord de JxCat amb el PSC per des­ban­car ERC i va aca­bar havent-hi un pacte entre par­tits inde­pen­den­tis­tes. Tots és opi­na­ble, però jo crec que en el món muni­ci­pa­lista no és gaire sa que les direc­ci­ons dels par­tits inter­fe­rei­xin en la cosa local impo­sant acords.