Violència cíclica

Per si algú en tenia algun dubte, l’exse­cre­tari d’estat d’Inte­rior, José Anto­nio Nieto Balles­te­ros, els ha esvaït tots davant del jutge que inves­tiga les càrre­gues poli­ci­als. La Policía Naci­o­nal, la Guar­dia Civil, el lla­vors coro­nel Pérez de los Cobos, el minis­tre Zoido, el dele­gat Millo, la vice­pre­si­denta Sáenz de San­ta­maría, el pre­si­dent Rajoy, el rei Felip i tota la cort tenien molt clar, cris­tal·lí, què havia de pas­sar l’1 d’octu­bre del 2017 i què no havia de pas­sar aquell dia històric en la relació de domi­nació que Espa­nya té amb Cata­lu­nya. L’objec­tiu del dis­po­si­tiu poli­cial el dia del referèndum no tenia cap intenció, ni cap pos­si­bi­li­tat per les seves dimen­si­ons i dis­seny, de com­plir l’ordre judi­cial del TSJC, cosa que ha que­dat a bas­ta­ment demos­trada en el judici oral al Suprem. L’envi­a­ment dels pio­lins, ante­rior al mana­ment judi­cial, i la seva sor­tida al galop la mati­nada del pri­mer d’octu­bre, com si fos el setè de cava­lle­ria, tenia dos objec­tius; el pri­mer era into­xi­car el referèndum amb prou violència, inti­mi­dació, urnes con­fis­ca­des i con­fusió orga­nit­za­tiva perquè aquells mili­ons de vots mai pogues­sin tenir el valor polític d’un referèndum i, per tant, el reco­nei­xe­ment d’una volun­tat democràtica. I el segon era una actu­ació “ejem­pla­ri­zante” de les for­ces poli­ci­als per escar­men­tar i dis­su­a­dir aquesta majo­ria de la població cata­lana que vol exer­cir la seva sobi­ra­nia per deci­dir el futur de Cata­lu­nya sigui en el sen­tit que sigui. Una cadena de coman­da­ment que comença amb un “se van a ente­rar”, con­ti­nua amb un “a por ellos” i acaba amb un “aquí mando yo”, que porta implícita la pre­me­di­tació i la traïdoria en l’ús i l’abús de la força con­tra ciu­ta­dans pacífics i inde­fen­sos i que, d’una revo­lada, des­men­teix els patètics relats sobre “mura­lles huma­nes”, “mira­des d’odi” i “tumul­tos”, amb què tota la piràmide de res­pon­sa­bles, des de la corona a la porra, han mirat de jus­ti­fi­car una inter­venció bru­tal dels que tenen el mono­poli de la violència con­tra ciu­ta­dans pacífics davant unes urnes en un estat democràtic. Una acti­tud i una res­posta recur­rents a Espa­nya en temps de guerra, de pau, de dic­ta­dura i de pre­sumpta democràcia.