La primera empresa

Aquests dies es com­me­mo­ren els 40 anys dels pri­mers ajun­ta­ments democràtics. Els pobles i ciu­tats han can­viat com un mitjó, una rea­li­tat indis­cu­ti­ble, però la crisi també ha atu­rat mol­tes inver­si­ons pre­vis­tes, i els nous equips de govern es tro­ba­ran en molts llocs amb els calai­xos buits. Tenim un pro­blema estruc­tu­ral quan a molts muni­ci­pis mit­jans l’Ajun­ta­ment és la pri­mera empresa, almenys pel que fa a nom­bre de tre­ba­lla­dors. Hi ha una lec­tura posi­tiva: és l’admi­nis­tració més pro­pera al ciu­tadà i pot resol­dre molts assump­tes rela­ci­o­nats amb el nos­tre benes­tar. Les elec­ci­ons del 26-M han reno­vat el pano­rama polític, amb sor­pre­ses quan alguns dels can­di­dats més votats no han pogut ésser esco­llits alcal­des. Ja hi estem ave­sats, i encara que hi ha pac­tes dis­cu­ti­bles, for­mar una majo­ria de govern amb una plu­ra­li­tat de par­tits hau­ria de ser millor que no una majo­ria abso­luta d’un sol color que garan­teix un govern tran­quil, però que pot por­tar al dog­ma­tisme. Amb tot, el pano­rama polític que es va dibui­xar fa qua­tre anys ha can­viat. La irrupció de Podem i asso­ci­ats els va per­me­tre gua­nyar les alcal­dies de Bar­ce­lona i Madrid i tenir una nota­ble presència a molts ajun­ta­ments. Les divi­si­ons inter­nes han afec­tat la coa­lició, i sabem a quin preu Colau manté l’alcal­dia de Bar­ce­lona. Pel camí s’han diluït IU i ICV. Dava­llada que ha apro­fi­tat el PSC tor­nant a fer-se fort a l’àrea metro­po­li­tana i gua­nyant regi­dors a llocs com Girona o deci­dint el govern dels repu­bli­cans a Figue­res. ERC i JxCat tenen majo­ries en muni­ci­pis mit­jans i petits. Dels 947 pobles de Cata­lu­nya, en gover­nen 729, i sumats als 19 de la CUP, hi ha 748 muni­ci­pis amb majo­ria sobi­ra­nista. Uns excel·lents resul­tats que em por­ten a una cita: “El que calla no sem­pre atorga, a vega­des no té ganes de dis­cu­tir amb idi­o­tes.”

Els soci­a­lis­tes gua­nyen l’alcal­dia a 89 muni­ci­pis, molts de grans, però el 2007 en tenien 276; els Comuns, a 12, i el PP, a 1. Cs, el par­tit més bel·lige­rant con­tra Cata­lu­nya durant la cam­pa­nya, ni una de mos­tra. Des del 2015, les coses no han can­viat gaire. S’hi han afe­git les empre­nya­des de la repressió de l’1 d’octu­bre, dels pre­sos polítics i exi­li­ats,... i hi ha notícies pre­o­cu­pants sobre el futur de ser­veis públics essen­ci­als com l’ense­nya­ment i la sani­tat. És fona­men­tal que hi hagi ajun­ta­ments forts, amb pres­su­post i capa­ci­tat de ges­ti­o­nar els ser­veis més pròxims al ciu­tadà.