Ni eurofòbia ni euroeufòria

No fa pas massa temps que només ens referíem –si és que ens hi referíem– a Europa com al cemen­tiri d’ele­fants, afor­tu­nada metàfora que defi­nia el retir dau­rat a l’euro­cam­bra per als polítics més vete­rans i més man­dro­sos. El des­co­nei­xe­ment sobre el fun­ci­o­na­ment de les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries era gene­ral i el voca­bu­lari que n’apreníem, escassíssim. De fet, es podia dir que només ens resul­tava fami­liar l’expressió fons estruc­tu­rals, segu­ra­ment perquè d’allà en rajava la rega­dora de sub­ven­ci­ons que aju­da­ven a dige­rir les seve­res recon­ver­si­ons indus­tri­als i les cos­to­ses moder­nit­za­ci­ons agràries. D’ençà que el procés sobi­ra­nista català s’ha inter­na­ci­o­na­lit­zat, però, les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees han dei­xat de ser una raresa i gent que abans no en sabia un bor­rall ara es veu amb cor de man­te­nir con­ver­ses sobre la Comissió Euro­pea o el Tri­bu­nal de Justícia de Luxem­burg. El procés ha fet més peda­go­gia euro­pea que totes les cam­pa­nyes orga­nit­za­des per expli­car als euro­escèptics la importància de la Cons­ti­tució Euro­pea. Els sona? Això mateix, la Cons­ti­tució que l’any 2005 vam haver de votar en referèndum perquè el govern de José Luis Rodríguez Zapa­tero va deci­dir que l’Estat espa­nyol havia de ser el pri­mer de tota la Unió a rati­fi­car la carta magna. És clar que tanta pressa no va ser­vir de res perquè, veient que en altres estats la Cons­ti­tució rebia més rebuig que aplau­di­ments, els manai­res euro­peus van fer marxa enrere i van endreçar la ini­ci­a­tiva en un calaix d’on mai més ha sor­tit. Bé, sí que va ser­vir per a una cosa, per demos­trar el poc interès que les mogu­des euro­pees des­per­ta­ven en el con­junt de la ciu­ta­da­nia espa­nyola: l’abs­tenció en aquell referèndum va arri­bar al 57,6%, la més alta regis­trada en qual­se­vol votació de la democràcia. Fa riure com­pa­rar-ho ara amb l’alta par­ti­ci­pació regis­trada a Cata­lu­nya en les dar­re­res elec­ci­ons euro­pees del març pas­sat, en què el 64,25% dels cen­sats van anar a votar. Alerta, però, Europa pot ser tan sob­ta­da­ment interes­sant com lamen­ta­ble­ment dece­be­dora.