Opinió

Keep calm

Pompes fúnebres

Cada tomba té la seva anècdota i els devots les van convertint en altars on deixen detalls entranyables

Històrica­ment, s’ha par­lat de l’Ame­ri­can way of life, la manera de viure a l’ame­ri­cana, però ja fa molts anys que algú va reve­lar les entra­nyes de la indústria i els nego­cis fune­ra­ris en un lli­bre repor­tatge de gran èxit: The Ame­ri­can way of death; és a dir, la manera de morir a l’ame­ri­cana. L’Exi­tus, com solen dir els amics de les pom­pes fúnebres, genera un món pecu­liar que allarga la vida dels morts per altres mit­jans i que es mate­ri­a­litza en els monu­ments fune­ra­ris. Els cemen­ti­ris són els museus de la memòria per anto­nomàsia. Un dels sec­tors amb més vita­li­tat del turisme cul­tu­ral és jus­ta­ment el de les visi­tes a tom­bes d’escrip­tors. No hi ha lle­tra­fe­rit que no hagi pele­gri­nat a Cot­lliure per visi­tar la tomba de Mac­hado o a Gine­bra per salu­dar Bor­ges. Els més romàntics han dei­xat anar sos­pirs fatal­ment melancòlics davant la tomba de Keats a Roma o han vagat pels cor­re­dors incerts de l’illa de San Mic­he­lle, a Venècia, tota l’illa un cemen­tiri flo­tant que fa ine­vi­ta­ble la sen­sació d’un vai­xell de morts a la deriva. Quan el turista de les necròpolis vol apos­tar per des­tins amb oferta asse­gu­rada van al cèntric cemen­tiri d’Edim­burg o als cemen­ti­ris de París, si pot ser al de Père Lac­haise, on la vari­e­tat i la qua­li­tat no té rival: d’Oscar Wilde a Bau­de­laire, de Proust a Bal­zac. I encara es pot apro­fi­tar el viatge amb una volta pel de Mont­par­nasse i com­pli­men­tar Beckett, Susan Son­tag, Ionesco o la pare­lla Sar­tre i Beau­voir. Els més refi­nats fugen del turisme mor­tu­ori de mas­ses i van a la recerca d’una dèria par­ti­cu­lar: Bas­sani a Fer­rara, Valéry a Sète, Leo­pardi a Nàpols o s’enfi­len fins al cap­da­munt del cemen­tiri de Deià, on Robert Gra­ves té la més sen­zi­lla de totes les làpides en la panoràmica més espec­ta­cu­lar del Medi­ter­rani. Cada tomba té la seva anècdota i els devots les van con­ver­tint en altars on dei­xen detalls entra­nya­bles, com ara l’ampo­lla d’absenta que hi ha a la tomba de Cortázar a París. El foc verd de 55 graus amb què algun lec­tor devia voler res­sus­ci­tar el mort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia