La partida

Com una par­tida d’escacs. Ara un juga­dor mou una peça cap aquí, ara el rival res­pon amb un movi­ment cap allà. Cop d’ull al rellotge i mirada al tau­ler per inten­tar intuir la seqüència de juga­des que por­tarà un dia, una set­mana o un mes o altre a un nou govern o a una altra cita elec­to­ral. Si sou juga­dors d’escacs segu­ra­ment esteu pen­sant en aquests moments que la par­tida que juguen Sánchez i Igle­sias té més a veure amb el pòquer. Amb ulle­res fos­ques i cara de gos. Sigui com sigui, va de línies ver­me­lles i de vets, que en aquest cas s’esti­ren i s’arron­sen segons con­vin­gui. El juga­dor Igle­sias ha fet un pas al cos­tat per faci­li­tar la coa­lició, però el juga­dor Sánchez ja diu que serà ell qui deci­dirà l’equip. Iván Redondo el fa jugar al límit.