Assassinat constitucional

Un país no només ha de ser una nació, sinó que n'ha d'exer­cir. Cata­lu­nya ho és, evi­dent­ment. Perquè con­serva tots els ele­ments defi­ni­to­ris del terme, però sobre­tot per la volun­tat de ser-ho de la immensa majo­ria de la seva gent. Però ara es deci­dirà si és sub­jecte naci­o­nal de decisió. Aquells que ana­lit­zen el tortuós procés de l'Esta­tut única­ment des de la pers­pec­tiva del con­tin­gut –si es reta­llen 3 arti­cles o 30– han de saber que és una altra cosa el que està en joc. Si l'última instància per modi­fi­car la Cons­ti­tució espa­nyola és la volun­tat del poble espa­nyol sense que cap ins­ti­tució pugui vio­len­tar aquesta volun­tat, caldrà deci­dir si en el cas de l'Esta­tut és el poble català aquesta última instància. La lamen­ta­ble situ­ació del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal amb l'incom­pli­ment de la pròpia dis­po­sició cons­ti­tu­ci­o­nal sobre els ter­mi­nis de man­dat dels seus mem­bres és un agreu­jant. Però no el delicte. En un assas­si­nat es pot estu­diar si hi ha l'agreu­jant d'acar­nis­sa­ment o no. Però no perquè es deses­timi l'agreu­jant, la víctima torna a la vida. L'assas­si­nat hi és igual. Amb l'Esta­tut passa un fet simi­lar. El pro­blema no és qui reta­lla l'Esta­tut apro­vat per la ciu­ta­da­nia cata­lana en referèndum. Sinó que es reta­lli. I no pel sim­ple fet de l'ampu­tació, sinó perquè suposa situar una ins­ti­tució per sobre de la volun­tat popu­lar democràtica­ment expres­sada. Tan difícil és que els prin­ci­pals par­tits cata­lans acor­din posar en una moció par­la­mentària el clar rebuig a un fet tan anti­de­mocràtic?