A la tres
Declaracions “en calent”
Albert Batlle –el gran fitxatge d’Ada Colau per a Barcelona en paraules de Manuel Valls– ja ha anotat la primera matisació al capdavant de la tinència d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament. Acaba de passar amb la proposta feliçment avortada de plantejar el “retorn assistit” dels menors no acompanyats, aquestes colles de joves magribins que campen per pobles i ciutats. De primer plat Batlle va posar sobre la taula la possibilitat d’embarcar els menors cap al país d’origen amb el discutible argument “que sempre estaran millor en el seu entorn social i familiar”. Com a mínim la intenció inicial de Batlle passava per alt dues evidències, començant pel fet que si els menors han vingut fins aquí és precisament pel deteriorament de l’entorn social i familiar d’allà. La segona evidència és, tal com li ha refregat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que ni l’Ajuntament ni la Generalitat tenen competències per expulsar menors sense el seu consentiment. Veient que el menú no feia salivar gens la resta de companys del consistori, Batlle ha retirat finalment el plat i l’ha posat al congelador per si més endavant convé servir-lo amb millor sort. No ho tindrà fàcil. La rebuscada expressió “retorn assistit” en recorda massa una altra tant o més desafortunada, aquella de les “devolucions en calent”. Una mena d’expulsions reiteradament censurades pel Tribunal Europeu de Drets Humans i les Nacions Unides, que consisteixen a retornar els immigrants sense papers en el moment mateix en què els enxarpen intentant creuar la frontera entre Espanya i el Marroc, sense aplicar-los cap garantia legal prevista a la legislació del país on volen entrar. Una pràctica en teoria desterrada del modus operandi policial però reactivada a partir de l’entrada en vigor de la llei de seguretat ciutadana del PP. A Batlle se li ha de suposar la bona intenció d’afrontar un problema social greu. Però convé que els polítics evitin fer propostes “en calent” sense valorar-ne bé la repercussió i sense tenir garantit el necessari coixí legal.
