La sentència, protagonista

Res no s’acaba avui dijous. Una con­vo­catòria d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des per mitjà del rei és un camí arris­cat per a un pre­si­dent en fun­ci­ons que aspira al càrrec en cir­cumstàncies sem­blants a fa tres anys amb l’agreu­jant que el futur més pròxim ve mar­cat per la sentència a la causa cata­lana i una soci­e­tat can­sada dels alts i bai­xos polítics que aquest cop podria cas­ti­gar una classe política incapaç de tei­xir ali­an­ces. La política espa­nyola ha per­dut els que havien estat fins no fa gaire temps els socis pre­fe­rents, els naci­o­na­lis­tes cata­lans, i el can­di­dat a la pre­sidència del govern espa­nyol ara fuig de la trans­for­mació inde­pen­den­tista. El 2016 hi va haver dues elec­ci­ons i dues inves­ti­du­res falli­des, i si avui el segon intent d’inves­ti­dura fra­cassés, Sánchez encara dis­po­sa­ria d’una nova data, el 23 de setem­bre, per reco­llir prou suports i evi­tar que el rei hagi de con­vo­car elec­ci­ons el 10 de novem­bre amb una cam­pa­nya elec­to­ral pen­dent de sentència cata­lana. Aquí el dilema de Sánchez; arri­bar a un acord avui i espe­rar la sentència aga­fat de la mà de Podem o fer de la causa cata­lana matèria de cam­pa­nya elec­to­ral?