Figueres (també) pionera

Sabut i demos­trat, Figue­res és la ciu­tat més ben comu­ni­cada i més oberta geogràfica­ment al nord-est d’aquest nos­tre petit país. Figue­res, s’ha dit i escrit molt, ha sigut històrica­ment pio­nera en molts aspec­tes, ha vist pas­sar i tras­pas­sar tot­hom de la Península a Europa i d’Europa a la Península, i per això ha estre­nat (per dir-ho així) molts invents i nove­tats. Tant pel que fa a mate­rial (gas de vila, cinema, vols d’avi­ació, etcètera) com pel que fa a idees, cor­rents polítics, artístics i cul­tu­rals.

Ara, i fins a mit­jan setem­bre, al Museu de l’Empordà es pot admi­rar una expo­sició, El país dels cui­ners, que dona compte d’aquest pio­ne­risme pel que fa la cuina i la res­tau­ració. Quan per exem­ple a Girona hi havia des de feia anys algu­nes ofer­tes culinàries inve­te­ra­des com ara els cane­lons de Cal Ros, els macar­rons de Ca la Quima (esmen­tats en una cançó que cantàvem al semi­nari gironí) o els arros­sos de Ca la Mari­eta, per citar-ne els més prin­ci­pals, Figue­res s’anun­ci­ava de cara a Europa Ciu­tat Comer­cial i Gas­tronòmica, i a les car­tes dels seus res­tau­rants hi havia mous­ses, sor­bets, creps Suzette i fla­me­jats diver­sos, ter­ri­nes i sabayons, les deno­mi­na­ci­ons eren a la Bour­guig­none, a la Ther­mi­dor, a la New-Burg, a la Welling­ton… i calia expli­car-ho a giro­nins que venien a res­tau­rar-se. A les car­tes de vins hi havia les grans mar­ques del xam­pany francès, les famo­ses gra­pes del Friül, els millors conyacs de la Cha­rente o els vins de Tokay, esmen­tats per cert en l’himne naci­o­nal d’Hon­gria. A Figue­res s’hi men­java bé. Tot­hom ho sabia, tot­hom ho deia.

A l’expo­sició del Museu de l’Empordà, que mos­tra el lle­gat d’aque­lla època pio­nera i esplen­do­rosa, hi vaig pas­sar dues hores i no vaig pas poder veure ni escol­tar tot el que conté l’extensa mos­tra. Al pis de baix hi ha tot de docu­ments impor­tants i foto­gra­fies que em van resul­tar tan interes­sants com entra­nya­bles. A cada vitrina, a cada car­tell m’hi hau­ria pas­sat llar­gues esto­nes, de manera que penso tor­nar-hi i atu­rar-me a assa­bo­rir històries, per­so­nat­ges, moments, cre­a­ci­ons culinàries, tot pre­sen­tat magnífica­ment. Cal feli­ci­tar els pro­mo­tors i orga­nit­za­dors de la mos­tra, perquè trobo que ja era hora de fer una mica de justícia als grans cui­ners que van mar­car un temps i una ciu­tat amb el seu ofici i la seva dedi­cació apas­si­o­nada, noms ja mítics a Figue­res: Duran, Mer­ca­der, Roca, Viarnés, Ser­rat…