Política a cop d’amenaces

Donald Trump va basar bona part de la cam­pa­nya elec­to­ral del 2016 que el va dur a la pre­sidència a pro­me­tre als nord-ame­ri­cans que el país recu­pe­ra­ria l’esplen­dor per­duda en tots els camps, espe­ci­al­ment, el comer­cial, en què, segons el rao­na­ment de l’ales­ho­res can­di­dat, s’havien fet massa con­ces­si­ons. El dese­qui­li­bri en la balança comer­cial amb la Xina, per exem­ple, era una humi­li­ació que calia rever­tir per “fer Amèrica gran un altre cop”. Trump va tirar pel dret i es va ser­vir de l’amenaça d’aug­men­tar els aran­zels als pro­duc­tes xine­sos per forçar un canvi de tendència. Amb l’altra gran pro­mesa, la res­tricció de la immi­gració, ha optat per la mateixa estratègia: ame­na­ces amb aran­zels. D’entrada, li està donant resul­tat, però la política d’ame­na­ces es pot girar en con­tra.