L’estiu de la inseguretat

L’aug­ment del nom­bre d’homi­ci­dis i roba­to­ris amb violència i la per­sistència dels car­te­ris­tes a Bar­ce­lona, la mul­ti­pli­cació de denúncies per agres­si­ons sexu­als a mol­tes ciu­tats, la pro­blemàtica al vol­tant dels MENA –menors estran­gers no acom­pa­nyats– i un ele­ment tan rela­tiu com és la per­cepció col·lec­tiva han con­ver­tit aquest estiu en l’estiu de la inse­gu­re­tat ciu­ta­dana. El debat és tan com­plex com neces­sari. En pri­mer lloc, si els menors no acom­pa­nyats no fos­sin àrabs i fos­cos de pell, la per­cepció ciu­ta­dana sobre el tema seria menys alar­mista. Pel que fa a la política sobre la migració, cal subrat­llar-ho, és direc­ta­ment com­petència esta­tal. I fins ara els governs espa­nyols, tant els del PP com els del PSOE, han apli­cat polítiques erràtiques i poc solidàries, tras­lla­dant la patata calenta als ajun­ta­ments. Això sí, la tutela dels menors cor­res­pon a la Gene­ra­li­tat. Per això, incre­men­tar les ofer­tes labo­rals per als menors no acom­pa­nyats en comp­tes de caure en la cri­mi­na­lit­zació de tot el col·lec­tiu és un bon camí. No només per part de les ins­ti­tu­ci­ons sinó també per part de la soci­e­tat civil, com han demos­trat les ini­ci­a­ti­ves de la Fun­dació Cli­ment Gui­tart i la Fun­dació Barça. D’altra banda, tal com dèiem al prin­cipi, quan par­lem de segu­re­tat hi juga un paper molt impor­tant la per­cepció. És a dir, a vega­des la per­cepció pot con­tra­dir les estadísti­ques. Per exem­ple, quan la poli­cia deixa apar­cat el cotxe en una punta del car­rer amb els llums oberts men­tre els agents vigi­len a peu l’altra punta, con­tri­bu­eix amb aquesta com­bi­nació a aug­men­tar la sen­sació de segu­re­tat. O sigui, més presència poli­cial però també més ima­gi­na­tiva. Final­ment, pel que fa a la situ­ació con­creta de Bar­ce­lona, és evi­dent que la coor­di­nació entre l’Ajun­ta­ment i la Gene­ra­li­tat és millo­ra­ble. Però, davant l’incre­ment de deter­mi­nats delic­tes, la pro­li­fe­ració de patru­lles ciu­ta­da­nes no serà mai part de la solució sinó del pro­blema. Quan la manca d’efec­ti­vi­tat de les ins­ti­tu­ci­ons és ocu­pada per ini­ci­a­ti­ves ciu­ta­da­nes –tan volun­ta­ri­o­ses com peri­llo­ses– també s’obre la porta a acci­ons al marge de la llei.