Opinió

Keep calm

Aprendre

Si m’agrada jugar als escacs sobretot és perquè qui me n’ha ensenyat és el meu fill de sis anys

Ara amb 47 anys he après a jugar a escacs. Sí, ja ho sé que pot­ser vaig tard però val més tard que mai! Els haig de con­fes­sar que tot això de les tàcti­ques i estratègies de pen­sar i repen­sar movi­ments em feia certa man­dra. Des de fa unes set­ma­nes m’hi estic afi­ci­o­nant a base de bé i em fa il·lusió. Però no els enga­nyaré pas. Si m’agrada jugar als escacs sobre­tot és perquè qui me n’ha ense­nyat és el meu fill de sis anys, que des de l’any pas­sat s’hi entreté mol­tes esto­nes. Amor de pare, diran. Sí, és cert, però no em nega­ran que com­par­tir moments amb els fills és el millor que hi ha. Sortíem de la pis­cina en direcció a la tova­llola i em diu: ”Anem a jugar a escacs!”. No és una pre­gunta, és una afir­mació. Gai­rebé una ordre. “A escacs? Ja saps que no en sé, de jugar-hi!”, con­testo. “Jo te n’ense­nyo!”, res­pon, i en un tres i no res ja tenia el tau­ler i les peces este­ses damunt de la tova­llola. M’ense­nya les posi­ci­ons, els movi­ments bàsics i comença la par­tida. Ara no només em busca per jugar a fut­bol, que ens en fem un tip i el men­ja­dor de casa s’ha con­ver­tit en un ter­reny de joc impro­vi­sat, sinó que se les ha empes­cat per tro­bar un apre­nent a qui li ense­nya els movi­ments bàsics i, al mateix temps, aquest prin­ci­pi­ant li ser­veix d’espàrring per fer les seves juga­des en altres par­ti­des més renyi­des. No és tant el fet de pro­gres­sar en un joc que fins ara no m’havia cri­dat l’atenció com el fet de valo­rar altres intan­gi­bles. Aque­lla estona asse­guts al vol­tant del tau­ler no té preu. Veure la seva capa­ci­tat pedagògica cap a mi em fas­cina. I em sorprèn. Perquè un bellu­guet de sis anys que és pura ener­gia i que salta i corre com una gasela se sap atu­rar i con­cen­trar per ense­nyar-me a jugar amb ell. Con­tra ell. Arru­gant el front i les celles, cap­bus­sant-se en la par­tida, lle­gir el tau­ler, pre­veure movi­ments, arris­car-se, avançar-se, pren­dre la ini­ci­a­tiva, equi­vo­car-se, per­dre o gua­nyar. I, després d’unes quan­tes par­ti­des, tant ell com jo valo­rem d’una altra manera el sig­ni­fi­cat de la paraula apren­dre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia