Vacances o xarxes?

La soci­e­tat can­via. Ho ha fet sem­pre, però hi ha alguns indi­cis que et fan plan­te­jar si alguns dels dar­rers can­vis són per bé o per mal. Segur que si no les han fet durant el juliol esta­ran a punt de començar vacan­ces, excepte si són d’aquests que poden fer-les al juny, al setem­bre o se les guar­den per al fred hivern. És ara en l’oci fora de la feina quan veus postals que et fan replan­te­jar alguns esque­mes. Habi­tu­al­ment, el recés del tre­ball havia de ser­vir per gau­dir, des­can­sar i conèixer llocs nous. Ara sem­bla que el pre­text de les vacan­ces sigui per demos­trar al món, bàsica­ment vir­tual, el que hem fet per vacan­ces.

Una pare­lla arriba a la platja i el pri­mer quart d’hora, aquell que fa anys tot­hom apro­fi­tava per posar crema als nens i als més lle­to­sos de pell de la família, el des­ti­nen a fer-se imat­ges. La platja és idíl·lica en una illa. Aigua trans­pa­rent, cris­tal·lina. El mòbil amb què van proveïts, ade­qua­da­ment tan­cat amb una funda hermètica per si en el fre­nesí fotogràfic acaba entre algues, els immor­ta­litza. Però no fan les fotos com abans. Veus aquells som­riu­res estranys, amb posi­ci­ons mig late­rals que on que­den bé, pel que sem­bla, és a les xar­xes soci­als. Vet aquí doncs, la pare­lla, més que gau­dir del moment, vol acon­se­guir una foto­gra­fia per­fecta per gene­rar likes, comen­ta­ris i reco­nei­xe­ments entre els seus cone­guts i tan des­co­ne­guts com puguin. És allò de, més que pas­sar-s’ho bé, mos­trar que s’ho estan pas­sant bé. La sor­presa és que encara no ha pas­sat ni mitja hora quan la pare­lla torna a fer-se més foto­gra­fies. Ara s’abs­te­nen d’usar l’arte­facte del pal del sel­fie, i dema­nen que una des­co­ne­guda els foto­grafiï. No hi havia alter­na­tiva, volien que ell l’agafés en braços, com aquells nuvis antics que volen tras­pas­sar el llin­dar de la porta després del casori. Can­viem d’esce­nari. En una taula pro­pera hi ha tres noies asse­gu­des. Cadas­cuna d’elles amb un mòbil a la mà. És la hiper­con­nexió. Estan de vacan­ces i aquest gest d’aga­far el mòbil sem­bla sim­bo­lit­zar que amb qui real­ment vol­drien estar des­co­brint el món és amb aquell o aque­lla que hi ha a l’altre cos­tat del telèfon, pot­ser a milers de quilòmetres. Això per no par­lar que en alguns des­tins de platja i cer­tes illes de renom s’hi veu més sili­cona que a qual­se­vol cam­bra de bany. No sé si és que la soci­e­tat decau. Però si fan vacan­ces gau­dei­xin-les al màxim, no fa falta que ho facin veure.