L’art també és producció seriada

Ahir, quan es van com­plir 50 anys de la mort d’Adorno, em van començar a ballar pel cap les teo­ries que vaig apren­dre a la facul­tat que deien que la soci­e­tat indus­trial estava matant l’art pel seu caràcter de pro­ducció seri­ada. En els dar­rers anys, el con­cepte d’aura artística, que donava cer­ti­fi­cació d’autèntica obra d’art, ha estat superat. L’aura d’un artista es pot tro­bar, per exem­ple, en un vide­o­clip, que no deixa de ser una repro­ducció seri­ada. I com més repro­duc­ci­ons, més interès pro­voca el cre­a­dor, i això no li treu la con­dició de l’artista. L’art del segle XXI ha apor­tat nous paràmetres que dei­xen obso­le­tes les teo­ries que apun­ta­ven que la dis­tri­bució mas­siva negava el caràcter d’obra d’art o si més no li feia per­dre auten­ti­ci­tat.