Llagostera ‘outlets’

A Lla­gos­tera hi ha cinc out­lets en ple fun­ci­o­na­ment i un sisè que obrirà aviat. La majo­ria a l’entorn de la plaça Cata­lu­nya. És el cas del Mas­simo Dutti, que ocupa l’emblemàtic edi­fici l’Agrícola, antiga seu de La Caixa, amb el valor afe­git que dona feina a per­so­nes amb alguna dis­ca­pa­ci­tat. L’Oysho s’ha situat on hi havia l’ofi­cina del Banesto, i se n’acaba d’obrir un altre de roba al bar El Dorado, que feia anys que estava tan­cat. Als afo­res hi ha Tèxtil Tar­ragó, de la família Alsina Tar­ragó, que han por­tat la UE Lla­gos­tera a segona divisió; i la més antiga, la de banya­dors Red Point, a la car­re­tera de Cal­des, a l’antiga fàbrica Indus­trial Química Corc­hera de Cata­lu­nya. L’out­let que ve serà a l’antiga Penya la Nau i es dedi­carà al calçat.

Fent una mirada gens nostàlgica, recordo quan al car­rer Con­cepció, on vaig néixer, a cada casa hi havia algú que feia alguna acti­vi­tat: botiga de betes i fils, estanc, pas­tis­se­ria, fàbrica de claus, empre­sa­ris del sec­tor del suro (2), bos­que­tans amb negoci propi (2), lle­va­dora, saba­ter, bar­bers (3), metge, plan­xa­dora, modis­tes (2), impremta, botiga de que­viu­res, ges­to­ria, lam­pista i llau­ner, lle­te­ria, per­ru­que­ria, ordi­nari, car­nis­se­ria, fàbrica de ser­re­tes, fus­ter i botiga de mobles, un banc... sense obli­dar les fei­nes por­tes endins o a la mateixa vorera tri­ant taps de suro o mani­pu­lant taps de plàstic. Només la impremta i l’ordi­nari han tin­gut relleu gene­ra­ci­o­nal i han sobre­vis­cut al pas dels anys. No hi ha nous nego­cis ni boti­gues, i l’únic espai verd, l’hort de l’Espe­rança, va pas­sar a ser la Llar dels Jubi­lats. Eren altres temps, però amb una manera de viure més humana, sen­zi­lla, que ara a l’estiu per­me­tia unes deli­ci­o­ses vet­lla­des parant la fresca amb els veïns i com­par­tint històries de tota mena. Era un petit món on tenies a l’abast el que podies neces­si­tar perquè la fleca, el sas­tre o la botiga d’elec­tro­domèstics, eren als car­rers con­fron­tants, com el ser­ra­ller, el pin­tor, el paleta o el mecànic. Era un uni­vers de pro­xi­mi­tat quan encara s’havien de dis­se­nyar les grans superfícies o els out­lets. Es fa difícil valo­rar en quina mesura bene­fi­cia o per­ju­dica el comerç local aquesta irrupció de noves mane­res d’enten­dre el negoci del detall. Segur que algu­nes boti­gues tra­di­ci­o­nals, bars o el Casino Lla­gos­te­renc en diuen bé, perquè el movi­ment de gent forana hi és nombrós i diari, i altres esta­bli­ments s’hau­ran d’apli­car la vella dita de reno­var-se o ple­gar.