Rescat de Josep M. Poblet

Fem memòria: Josep M. Poblet (Mont­blanc, 1897- Bar­ce­lona, 1980) va ser un molt des­ta­cat diri­gent d’ERC (escrip­tor, peri­o­dista, biògraf i assa­gista de la història, dra­ma­turg i empre­sari tea­tral, memo­ri­a­lista també a Memòries d’un roda­mon), que va viure en pri­mer pla els fets polítics i cul­tu­rals del país durant la major part del segle XX: de la Man­co­mu­ni­tat de Prat de la Riba (1914-1923) fins a la tran­sició política al fran­quisme (1975-1980), pas­sant, no cal dir-ho, pels anys de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil i tas­tant, també, l’exili a Cuba, Mèxic, els Estats Units i París, d’on retornà el 1948.

D’aquesta llarga tra­jectòria de 83 anys, ara el doc­tor en filo­lo­gia cata­lana i pro­fes­sor a l’ins­ti­tut Eugeni d’Ors, de Vila­franca del Penedès, Jaume Fer­rer i Puig, publi­cant el volum Josep M. Poblet: peri­o­disme i acció. Un intel·lec­tual cata­la­nista en el Mont­blanc d’entre­guer­res (1914-1936), edi­tat el 2018 a Publi­ca­ci­ons de l’Aba­dia de Mont­ser­rat, ha res­ca­tat, en un pri­mer lliu­ra­ment edi­to­rial, els 22 anys ante­ri­ors a la guerra, quan Poblet –sobre­tot des de Mont­blanc i al con­junt de la Conca de Bar­berà, però amb la vista posada en els movi­ments que sor­gien a Bar­ce­lona– es forma política­ment i cul­tu­ral­ment, actua cívica­ment en el peri­o­disme i en les diver­ses enti­tats cul­tu­rals i espor­ti­ves de la població i, pro­gres­si­va­ment, durant els anys 1923-1930, arran de les noves pro­hi­bi­ci­ons mili­tars con­tra Cata­lu­nya, ajuda a trans­for­mar bona part de la cata­la­ni­tat local –de signe bàsica­ment con­ser­va­dor, que arren­cava de la Renai­xença– al cata­la­nisme repu­blicà d’esquer­res, que tri­om­fa­ria l’abril de 1931, lide­rat per Macià.

El lli­bre de Jaume Fer­rer –dens de con­tin­gut, pri­mera part de la seva tesi doc­to­ral, ava­lada per reco­ne­guts his­to­ri­a­dors, com Maria Cam­pi­llo, Andreu Mayayo, Jaume Aulet i Mont­ser­rat Cor­ret­ger– és una apas­si­o­nada i molt docu­men­tada recerca sobre, com diu l’autor, “els orígens lite­ra­ris i la cons­trucció de Josep M. Poblet com a peri­o­dista, intel·lec­tual i home d’acció cívica, com­promès amb els valors del cata­la­nisme i el repu­bli­ca­nisme naci­o­na­lista en el Mont­blanc que va dels anys de la Man­co­mu­ni­tat fins al començament de la Guerra Civil”. En efecte: hi tro­bem el seu con­text fami­liar de petita bur­ge­sia local cata­la­nista, el nai­xe­ment del cata­la­nisme a Mont­blanc (1903-1918), els ini­cis periodístics de Poblet, la passió pel tea­tre, el seu acti­visme polític (va ser un for­mi­da­ble ora­dor) a la Joven­tut Naci­o­na­lista i al Cen­tre Repu­blicà Cata­la­nista, tot ple­gat fona­men­tat en els valors de l’edu­cació i la civi­li­tat, el foment de la lec­tura (sobre­tot en una soci­e­tat agrària amb alts índexs d’anal­fa­be­tisme, tal­ment com Casals afa­vorí l’acos­ta­ment dels obrers a la música), la pre­ser­vació del patri­moni local, tot moder­nit­zant la vila amb res­pecte als pai­sat­ges, la pro­moció de l’art, l’excur­si­o­nisme, el turisme, la llen­gua, la lite­ra­tura, l’esport i els espec­ta­cles, tot un pro­grama que va difon­dre, sol, a la premsa, sense cap pla­ta­forma elec­to­ral al dar­rere.

Aquest lli­bre, tant com un com­plet relat biogràfic del pri­mer Poblet, és la bio­gra­fia de tota una comu­ni­tat, a l’inte­rior del país, en un temps deter­mi­nat, per la qual cosa espe­rem amb delit la segona fase vital d’aquest roda­mon, de 1939 a 1980.