Conspiradors del canvi climàtic

Amb aquest títol, àmpliament documentat en aquest llibre, el periodista, activista i escriptor ecologista de llarg recorregut Santiago Vilanova (Olot, 1947) ha publicat a Lapislàtzuli Editorial ([email protected]), a Barcelona, el que considera –després del seu L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (Edicions 62, 2021)– el text definitiu del que havia de dir sobre aquesta tan complexa qüestió, passats molts i molts anys de lectures i experiències de tot tipus de combat científic i popular, en els àmbits català, espanyol, europeu, soviètic i americà.

La seva assistència a la Cimera del Medi Ambient, a Rio de Janeiro, el juny de 1992, va fer-li obrir els ulls, també definitivament, sobre causes, conseqüències i, sobretot, responsables d’aquest desordre general, i no solament climàtic, en el que ens ha posat el sistema de dominació mundial, que organitza guerres allà on li convé o bé, com assenyala, destitueix, tres mesos abans de la cimera, el secretari de Medi Ambient del Brasil, l’amic José Lutzenberger, gran defensor de l’Amazònia, perquè va denunciar la corrupció governamental i de diplomàtics i empresaris, com Maurice Strong, que va fer de l’ONU i la Fundació Rockefeller el seu altaveu privilegiat.

No sembla preocupar a l’ONU que, només en el cas d’Àfrica, “54 d’aquests països tan sols són responsables del 3% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, mentre que el 80% provenen dels països rics del G-20”. És només un exemple dels molts que es poden llegir del que ha suposat, des de mitjans segle XIX, la bretxa enorme que ha creat el mal model de creixement econòmic i d’expansió territorial que l’Occident arrogant ha imposat a l’hemisferi sud de la Terra.

Com va dir un líder indígena nord-americà: “Perquè el món visqui, Europa ha de morir.” Sabia el que deia. Aquesta Europa que, cinc-cents anys després de les seves grans conquestes geogràfiques, militars, econòmiques i tècniques, s’està devorant a ella mateixa, després d’haver volgut imitar, des de mitjan segle XX, el model de vida nord-americà, aprofitant-se dels recursos extrets dels països que els tenien.

El llibre d’en Vilanova –farcit de dades, reflexions i urgències sobre tot el que comporta aquest desordre mundial– posa a lloc tots els protagonistes d’aquesta farsa que, sota el nom del “progrés”, la “llibertat” i la lluita contra el canvi climàtic, no han parat, a pesar de les moltes emergències en curs, d’emetre gasos contaminants, de continuar saquejant els països que dominen, que són tots, de fer-nos creure en les bondats de les tecnologies artificials, alhora que buiden els espais naturals de la seva biodiversitat i promouen, cínicament, unes “energies renovables” en les quals no creuen, essent els mateixos grans monopolis elèctrics els qui, fa cinquanta anys, ompliren de nuclears les nostres societats, per tal que el “creixement” no s’aturés.

I aquí rau el conflicte: el creixement. L’autor i molts altres defensem el “decreixement”, que postula la reducció dràstica de la immensa quantitat de porqueria abocada sobre la nostra biosfera. Un “decreixement” que va començar a ser analitzat, fins i tot abans de la “crisi energètica” de 1973-74, per l’economista romanès Nicholas Georgescu-Roegen (1906-1994) –que vam conèixer-, el qual, desmarcant-se del “creixement zero”, demostrava que el decreixement era ineluctable i que la saviesa consistiria a “controlar el decreixement dels països industrials més que intentar rellançar el motor d’aquest creixement per uns mitjans que condueixen a l’atur, les desigualtats socials, els riscos nuclears i la “normalització” de les crisis”. És el que hem viscut els darrers 50 anys.

Per això, Vilanova assegura que “les energètiques ens porten al col·lapse”, que la “sostenibilitat és una manipulació” i que el “blanqueig de l’ecologia” és una altra de les perversions, alhora que remarca la “gestió autoritària de les renovables” (fet, per desgràcia, que a l’Ebre i a Lleida coneixem prou bé), que les Conferències sobre el Clima, de l’ONU, estan dominades per les grans petrolieres i elèctriques, etc.