Mentrestant, els comptes

El que passi a la tar­dor mar­carà un nou punt d’inflexió en el camí d’aquest país. L’11-S, l’inde­pen­den­tisme haurà de tor­nar a demos­trar que segueix fort. I més fort que mai. També a finals del mateix mes sabrem si Pedro Sánchez és inves­tit i per qui, o si tot acaba en unes noves elec­ci­ons espa­nyo­les. A l’octu­bre, pocs dies després de l’1, tot indica que conei­xe­rem la sentència, i la res­posta que entre tots siguem capaços de donar serà una foto­gra­fia força clara d’on som, d’on volem anar i de la capa­ci­tat que tenim per arri­bar-hi. La gestió del men­tres­tant, que si se’ns està fent llarg ja podem pren­dre paciència, també és fona­men­tal. El govern Torra-Ara­gonès està tocat, i si no aprova els pres­su­pos­tos del 2020 estarà tocat i enfon­sat i el pre­si­dent haurà de con­vo­car elec­ci­ons, ho vul­gui o no. Si l’any pas­sat el soci pre­fe­rent era la CUP, aquest cop el vice­pre­si­dent apunta als comuns i no des­carta el PSC, que podria donar-hi suport amb la con­dició que el pre­si­dent Torra con­vo­qui elec­ci­ons. Fins a quin punt l’apro­vació dels comp­tes és deter­mi­nant? Con­ve­nen a l’inde­pen­den­tisme uns nous comi­cis ara? L’abs­tenció d’ERC en la inves­ti­dura de Pedro Sánchez es repe­tirà? Hi ha en joc els comp­tes cata­lans? I la mobi­lit­zació de la Diada, quin impacte tindrà en tot ple­gat? Gover­nar bé per eixam­plar la base pot ser trans­cen­den­tal, però, a quin preu? En qual­se­vol moment aquest men­tres­tant pot sal­tar pels aires. Per sort o per desgràcia.