Una participació que funciona

El ser­vei de la bústia d’avi­sos de l’Ajun­ta­ment de Girona va a l’alça. L’incre­ment del seu ús s’atri­bu­eix a l’aug­ment de canals de comu­ni­cació. Però hi ha una altra pos­si­ble causa que entronca amb un dels grans debats a la ciu­tat: el model de par­ti­ci­pació. El magre èxit d’assem­blees i audiències públi­ques pot fer pen­sar que la gent no vol par­ti­ci­par. Però pot­ser és que la gent vol que qui governa –des del govern o des de l’opo­sició– la ser­veixi i faci allò perquè l’han votat: gover­nar. I és aquí on la bústia d’avi­sos, que estal­via cues, tras­llats i burocràcia per expo­sar un avís, queixa o sug­ge­ri­ment, es con­ver­teix en una eina de par­ti­ci­pació directa i de pri­mer ordre. Fal­ta­ria, però, que es fes més difusió de l’existència del ser­vei.