El teu dia desastrós

L’ús esti­val de les xar­xes soci­als com un apa­ra­dor de vacan­ces idíl·liques, àpats mul­ti­sen­so­ri­als, cos­sos renai­xen­tis­tes sal­tant per plat­ges inhòspi­tes, i nits de festa amb un ten­dre happy ending, crea un collage de per­fecció que camu­fla la fos­cor vital ama­gada dins nos­tre. Con­seqüent­ment, ens tro­bem una nova gene­ració que ide­a­litza l’hedo­nisme aliè men­tre s’enca­lla en les pròpies con­tra­ri­e­tats silen­ci­a­des a les xar­xes. Per això seria salu­da­ble tenir el dia des­astrós a l’Ins­ta­gram on tot­hom publiqués una experiència nega­tiva ama­gada dar­rere una imatge apa­rent­ment feliç. Per exem­ple, aquí es pot veure una mor­re­jada amb la pare­lla entre­mig d’una cas­cada eròtica però tres hores després m’escri­das­sava perquè va des­co­brir un what­sapp de l’única dona que he esti­mat, o, aquí tenim una foto amo­rosa amb els fills però vaig haver d’amenaçar la petita perquè deixés anar un som­riure i poc després, el gran va mun­tar un pollas­tre enmig del pas­seig per no accep­tar un no com a res­posta als seus anhels idi­o­tes.

Pen­sem-ho bé, si real­ment abo­quem les nos­tres vides fora de la sala d’estar, hem de mos­trar-les en tota la seva com­ple­xi­tat perquè res­salti el gris com a únic color amb certa vali­desa vital i no ens per­dem en un món d’experiències fal­sa­ment per­fec­tes. Per això, convé no enga­nyar-se, i tenir clar que anar al sud-est asiàtic de lluna de mel és collo­nut, però el mes de maig la calor i la humi­tat són homi­ci­des, aca­bes trin­xat de tant cami­nar, i sem­pre hi ha un dia que pen­ses en silenci, tot anhe­lant un bri de sole­dat, que pot­ser et vares pre­ci­pi­tar amb el tema de l’altar. Publica el teu dia des­astrós. Tot­hom ho agrairà.