Estiu calorós i sec

A Santa Coloma de Far­ners i a totes les comar­ques giro­ni­nes, aquest estiu ha estat espe­ci­al­ment sec i calorós. Ja a finals de juny, vàrem patir una onada de calor en què, durant uns quants dies, la tem­pe­ra­tura va arri­bar a 40 graus. Després, el mes de juliol i agost, tornàrem a tenir noves calo­ra­des que de nou supera­ren els 40 graus. No és nor­mal que tants dies se superin aques­tes tem­pe­ra­tu­res extre­mes. Això ho hem de tenir molt pre­sent. Perquè, si no és nor­mal, és que alguna cosa falla i, si falla, hi hem de posar remei. Del con­trari, la anor­ma­li­tat esde­vindrà nor­mal i molt pos­si­ble­ment els dies de més de 40 graus aug­men­ta­ran any rere any.

Aquesta calo­rada mete­o­rològica va tenir el seu pròleg en la pujada de tem­pe­ra­tura política que va sofrir la ciu­tat de santa Coloma de Far­ners els dies 13, 14 i 15 de juny. El grau màxim de tem­pe­ra­tura es va pro­duir el dia 15 de juny al mig­dia, a la sala de plens de l’Ajun­ta­ment. Després, cap a les 11 de la nit, la tem­pe­ra­tura va començar a bai­xar. Con­ti­nua, però, força calenta. A veure si les plu­ges de tar­dor ho tem­pe­ren una mica tot.

Si a l’onada de calor hi afe­gim uns mesos total­ment sense pluja, la cosa és més greu del que pot sem­blar. A finals d’agost, a Santa Coloma de Far­ners, durant tot l’ any havia plo­gut 256 litres, segons l’obser­va­tori d’ en Pere Serra. Aquesta quan­ti­tat de pluja és molt infe­rior al que toca­ria. La mit­jana del muni­cipi és d’uns 800 litres anu­als. Han pas­sat vuit mesos i estem molt menys d’una ter­cera part. Aquesta manca d’ aigua, pro­vi­nent del cel, ha fet que els horts de les fei­xes de can Malladó i totes les del cos­tat de la riera no hagin produït res. Pràcti­ca­ment, totes les toma­que­res, enci­ams, pebrots... s’han mort per manca d’aigua del cel i també per manca d’aigua de la riera, que, com molts estius, baixa quasi seca per no dir seca del tot. És clar que fei­xes enllà algú omple bas­ses i, mal­grat la manca de plu­ges, pot regar tots els plan­ters. A mit­jan agost, es va dei­xar anar aigua del Pas­te­ral uns quants dies. Però aquesta no és la solució. Cal dir quina és la solució?

La manca de plu­ges d’aquest estiu no només l’han notada les ter­res i els bos­cos sinó que també ho ha notat la carència d’uni­tat estratègica dels nos­tres par­tits polítics inde­pen­den­tis­tes. Mai aquesta manca d’uni­tat no s’ha ver­ba­lit­zat tan ober­ta­ment. Ara, a les por­tes de l’11-S, sem­bla que es per­fila alguna cosa posi­tiva, però es tem que serà una sim­ple tem­pesta d’estiu, no pas una lle­van­tada que ho regui tot, puri­fi­qui l’ambi­ent, i assa­oni els camps i les ments. Hi ha la temença que tot ple­gat sigui una tem­pesta seca de molts llamps i trons i poca pluja. Hau­rem de con­ti­nuar espe­rant la pos­si­ble lle­van­tada que es pro­du­eixi després de la sentència dels nos­tres pre­sos polítics. Si ni així arriba, la cosa pinta molt mala­ment.