L’Onze de l’espera

A la diada de demà es man­tin­dran els matei­xos dub­tes oberts d’abans de l’estiu. En els dar­rers tres mesos han cres­cut les mos­tres de dis­crepàncies dins l’inde­pen­den­tisme. S’han inten­tant apai­va­gar sobre­tot des de l’exili les dar­re­res hores i els dar­rers dies. Mal­grat tot, con­ti­nuen els dub­tes sobre la uni­tat i no sem­bla que la desunió mos­trada els dar­rers temps pels par­tits polítics pugui fer tirar enrere els qui es volen mani­fes­tar pels car­rers del cen­tre de Bar­ce­lona demà, dime­cres, dia 11. Un cop mes tot fa pen­sar que la mani­fes­tació inde­pen­den­tista de l’Onze no fallarà.

Aquest Onze de Setem­bre no s’hau­ran cone­gut les sentències del judici del procés, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat encara no haurà estat jut­jat pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) per deso­bediència, no s’hau­ran dic­tat euro­or­dres, es des­co­nei­xe­ran els acords pres­su­pos­ta­ris entre ERC i JxCat i les altres for­ces polítiques, no s’haurà cele­brat el debat de política gene­ral, pre­vist pels dies 25 i 26 de setem­bre, i encara no hi haurà una decisió clara de repe­tició d’elec­ci­ons gene­rals, pre­vis­tes pel 10 de novem­bre. Un Onze de Setem­bre en què hi ha molt pel qual pro­tes­tar sense que es pugui pro­tes­tar per res de con­cret que vagi més enllà de la petició incre­men­tada cada any de dema­nar l’auto­de­ter­mi­nació i de man­te­nir la flama encesa de l’inde­pen­den­tisme.

El moment actual és d’espera. El compte enrere de les sentències, que no serà de lec­tura pública, inqui­eta els par­tits uni­o­nis­tes i els par­tits inde­pen­den­tis­tes. Amb­dues tendències saben que s’hau­ran de pro­nun­ciar tan bon punt es cone­gui la decisió davant les seves res­pec­ti­ves parròquies, que els uns per poc i els altres per massa no que­da­ran con­tents.